Hnit 245

Uploaded 19. janúar 2016

-
-
1.195 m
394 m
0
4,4
8,9
17,73 km

Skoðað 402sinnum, niðurhalað 8 sinni

nálægt Aiguafreda, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, MINERALÒGICA I AMBIENTAL PER LES COMARQUES DEL VALLÈS ORIENTAL I D´OSONA: DES D´AIGUAFREDA AL PONT DE PICAMENA, AL MAS DEL CLOT I AL COLLFORMIC

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Al llarg d’aquest itinerari es circularà durant quasi tot el trajecte, per una pista forestal, inicialment asfaltada, però que després es transformarà en un camí de terra. Aquest te alguns trams dolents, com és el cas de l´enllaç de Can Clot al Café. La resta del camí es troba en bones condicions.

Com en tots els altres itineraris, recomanem tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut del mateix..

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, íntegrament per una de les tres unitats geològiques que constitueixen el subsòl de Catalunya, concretament pel Sistema Mediterrani (o Catalànids). Dintre d´aquest, tot el recorregut, de principi a fi, es realitzarà per la Serralada Prelitoral Catalana.

Al llarg d´aquest recorregut, primer es trobaran afloraments dels materials triàsics (del Buntsandstein i del Muschelkalk Inferior). Tot i així, la major part del recorregut es farà entre afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià, tret d´alguns illots aïllats del Buntsandstein.

Per d´altra banda, aquest itinerari es començarà al terme d´Aiguafreda, per on es faran les primeres aturades, dintre del Vallès Oriental. Posteriorment s´entrarà al terme de Tagamanent (dintre de la mateixa comarca), finalitzant al terme municipal del Brull, de la comarca d´Osona.

OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació dels materials triàsics del Buntsandstein (amb nivells de gresos, calcolutites, conglomerats i bretxes de tonalitats rogenques) i del Muschelkalk Inferior (amb nivells de calcàries i dolomies), que anirem trobant al principi del recorregut; tot i que els materials del Buntsandstein els trobarem a diferents indrets del recorregut de l´itinerari. Aquests materials es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani).

2.- Observació dels materials paleozoics de l´Ordovícic (amb pissarres, esquists, quarsites i grauvaques), que anirem trobant a la major part del recorregut de l´itinerari. Molt sovint aquests materials es troben tallats per dics de roques granítiques del Carbonífer. Tots aquests materials es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani).

3.- Observació de l´estructura de la Serralada Prelitoral Catalana, per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, en la seva pràctica totalitat del recorregut.

4.- Observació i reconeixement d’algunes mineralitzacions, certament poc importants, situades a diferents indrets del recorregut de l’itinerari, (o prop d´ell).

5.- Observació de les explotacions mineres, que es vagin trobant al llarg del recorregut,-

6.- Observació dels diferents elements del Patrimoni Geològic (i si s’escau del Patrimoni Miner), que es vagin trobant al llarg del recorregut de l’itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que no hem sabut trobar cap antecedent bibliogràfic publicat, en relació al mateix. Hi ha alguns antecedents parcials nostres, en relació al primer i a l´últim tram del recorregut, exclusivament. Es tracta de MATA – PERELLÓ (2006, 2010 y 2012). Tanmateix, podem fer esment de MATA –PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2015 i 2016).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions, farem esment del treball del mateix autor del present itinerari, MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes.

I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976); així com de la fulla 364 de l´IGME (1976). També considerarem el treball nostre ja esmentat: MATA – PERELLÓ (1985).

Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

El trajecte de l´itinerari es pot veure´s als MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (del qual n´hem adjuntat dues versions); així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 17´73 Km, a través dels quals farem 10 aturades.

Aquest itinerari es començarà a una alçada de 396 metres (per les immediacions de la part baixa d´Aiguafreda). Després, el recorregut anirà pujant, assolint la màxima alçada al Café de la Calma, per on arribarà als 1190 metres. Des d´aquí, s´anirà mantenint a aquesta alçada, baixant lleugerament cap al final, en arribar al Colformic, a una alçada de 1165 metres, aproximadament.

Així com ja hem avençat, aquest itinerari començarà a la comarca del Vallès Oriental, dintre del municipi d´Aiguafreda, per on es faran les primeres aturades a la bora de la Riera de l´Avencó; tot i que algunes d´aquestes aturades es faran al límit amb el terme de Tagamanent.

Després, el recorregut continuarà per municipi del darrer poble, fent-se diverses aturades. Finalment, el recorregut entrarà al terme del Brull, realitzant-se la darrera aturada al Collformic, a l´encreuament de la pista que hem seguit, amb la carretera local BV – 5301, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari. En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada, i la designarem amb el nom d’algun topònim proper, fent esment també del terme municipal on es troba situada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l’itinerari s’inclourà quasi totalment dintre del full nº 364 (de la Garriga o de Sant Feliu de Codines), del "Mapa Topográfico Nacional", realitzat a l´escala 1:50.000 per l´IGC.

Així, les diferents aturades que anirem fent al llarg d´aquest itinerari, d´acord amb el seu ordre, seran les següents.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

IGME (1976).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (segunda Série). Hoja y memória de la hoja nº 364 (la Garriga). Inst. Geol. Minero de españa. Minist. Indústria. Madrid.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1985).- Depressió de l´Ebre?. Depressió Central?. Revista Dovella, nº 15. Pp. 45 – 48. Manresa.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M. (2006).-Recerca geològica i mineralògica per les comarques d´Osona i del Vallès Oriental: des de Taradell i el Brull a Palautordera i a sant Celoni. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (2010).-Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques d’Osona i del Vallès oriental: des de Tona a Taradell, Seva, el Brull i al Colformic. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (2012).-Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques d’Osona i del Vallès Oriental: des de Tona a Taradell, Seva, el Brull i al Colformic. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques d´Osona i del Vallès Oriental: des de Taradell a Seva, al Brull, al Collformic, a les Mines de la Castanya i a Montseny d´Amunt. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i ambiental per les comarques del Vallès Oriental i d´Osona: des d´Aiguafreda cap els voltants del Castell de Cruïlles i cap al Brull. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 217 pag. Barcelona.
Waypoint

P1SORTIDA D¨AIGUAFREDA CAP A LA RIERA D´AVENCÓ

PARADA 1 - CONDICIONAL. SORTIDA D´AIGUAFREDA CAP AL BARRANC DE L´AVENCÓ, (terme municipal d´Aiguafreda, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem al poble d´Aiguafreda; i més concretament al seu barri de l´Avencó, al costat de la riera del mateix nom. Així, la primera parada la farem a la sortida del poble, per la carretera asfaltada que va remuntant la riera. El poble d´Aiguafreda es troba situat sobre uns afloraments dels materials triàsics, del Buntsandstein i del Muschelkalk, dintre de la Serralada Prelitoral Catalana (això és, dintre del Sistema Mediterrani, una de les tres unitats geològiques que constitueixen el subsòl de Catalunya, conjuntament amb el Sistema Pirinenc i amb la Depressió Geològica de l´Ebre En aquest indret, situat a la bora de la riera de l´Avenco, a la sortida del poble d´Aiguafreda, es fan palesos uns afloraments dels materials del Triàsic Mig, concretament del Muschelkalk Inferior. Així, es veuen uns nivells dels materials carbonatats, concretament de les calcàries.
Waypoint

P2 PEDRERA DE LA RIERA DE L¨AVENCÓ

PARADA 2. PEDRERA DE LA RIERA DE L´AVENCÓ, (terme municipal d´Aiguafreda, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de realitzar l´aturada anterior, ens cal continuar pel vial que va remuntant la Riera de l´Avencó. Inicialment es troba asfaltada, però ben aviat es transforma en camí de terra ben transitable. Seguint per aquest vial, aviat arribarem a una antiga pedrera. Aquí, farem una nova aturada, a menys de 1 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem trobat afloraments dels materials carbonatats del Muschelkalk, i també hem trobat afloraments dels nivells rogencs del Triàsic Inferior, del Buntsandstein (gresos, lutites i calcolutites), tot i que els hem vist molt recoberts per depòsits detrítics actuals, de l´Holocè. Més endavant, hem començat a trobar afloraments dels materials paleozoics, concretament de l´Ordovicià. Així, haurem vist nivells d´esquists, pissarres, quarsites i grauvaques. Aquests darrers materials han estat explotats en aquest indret, en una antiga pedrera. Cal dir que sovint hi ha mineralitzacions filonianes, que en oxidar-se han donat alteracions grogues i roges A l´actualitat la pedrera es troba aturada des de fa una anys i es pot fer una bona observació de les roques explotades i també de les mineralitzacions. Alhora es pot veure una antiga terrassa de la riera de l´Avencó.
Waypoint

P3 IMMEDIACIONS DEL PONT DE CAN PARELLADA

PARADA 3 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL PONT DE CAN PARELLADA, ANTIC DESBORDAMENT DE LA RIERA DE L´AVENCÓ, (termes municipals d´Aiguafreda i de Tagamanent, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de realitzar l´aturada anterior, pel camí que va pujant pel marge esquerre de la Riera de Avencó. Més endavant, ens caldrà creuar la riera, per tal de continuar pel seu marge dret. Poc despès de creuar la riera, ens caldrà fer una aturada. Així, haurem efectuat un recorregut proper als 0´5 Km. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments cels materials paleozoics que hem esmentat a la parada anterior. Així, ara haurem vist afloraments d´esquists i de quarsites, fonamentalment. Cal recordar que en aquest tram, hem trobat exclusivament afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià, trobant-nos situats dintre de la Serralada Prelitoral Catalana. Per d´altra banda, en aquest tram del recorregut, hem pogut observar els estralls d´una recent rierada, amb una important acumulació de materials detrítics arrossegats. Tanmateix es poden veure els estralls produïts sobre la vegetació.
Waypoint

P4 PONT DE LA BISBAL

PARADA 4 - CONDICIONAL. PONT DE LA BISBAL (terme municipal d´Aiguafreda, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un nou recorregut pel marge dret de la Riera de l´Avencó, pujant cap amunt. Poc després, el camí tornarà a passar al marge esquerre, en arribar al Pont de la Bisbal. En aquest indret, farem una aturada, a uns 1´3 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià, dels que ja hem parlat anteriorment. Aquests materials es troben a l´indret on ara som. Com als recorreguts anteriors, estem dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, del Sistema Mediterrani. Per d´altra banda, en passar el pont, podem veure com aquí es fa ben palesa la presència d´un sistema de filons que quars encaixonats entre els materials de l´Ordovicià. Per d´altra banda, en aquest recorregut, hem pogut veure com els materials carbonatats del Muschelkalk Inferior constitueixen les voreres de la Riera de l´Avenco, a molts dels trams del recorregut, situant-se per sobre dels materials del Buntsandstein, a la Serra de l´Arca, al marge esquerre de la vall de l´Avencó. Aquesta observació la podem fer a diferents indrets del recorregut cap aquesta aturada.
Waypoint

P5 IMMEDIACIONS DEL PONT DE PICAMENA

PARADA 5 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL PONT DE PICAMENA, (terme municipal d´Aiguafreda, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un nou recorregut pel marge esquerre de la Riera de l´Avencó. Ara ens estem apropant al Pont de Picamena, però abans de passar—ho, farem una nova aturada, aproximadament a 1´2 Km, des de la parada anteriorment realitzada. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials paleozoics esmentats a les aturades anteriors. Aquests materials de l´Ordovicià, també afloren prop d´on som. Tot i això, en aquest indret es fa ben palesa una intrusió d´uns pòrfirs granítics, de tonalitats rosades.
Waypoint

P6 EMBASSAMENT DE PICAMENA

PARADA 6. EMBASSAMENT DE PICAMENA, RIERA DE L´AVENCÓ, (termes municipals de Tagamanent i del Brull, comarques del Vallès Oriental i d´Osona). (Full 364). Després d´efectuar la parada anterior la Riera de l´Avencó, pel Pont de Picamena. Després, caldrà fer un nou recorregut pujant ara pel marge dret de la riera. A poca distancia farem una nova aturada, a menys de 150 metres de la parada anterior. En aquest curt recorregut, al passar el pont, hem trobat una altra intrusió similar a la de la parada anterior. Per d´altra banda, hem continuat trobat afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià. Com ja s´ha anat esmentant, aquests materials es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, per on estem fent la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest indret, hi ha un embassament, situat sobre la Riera de l´Avenco, el qual permet regular les seves aigües.
Waypoint

P7 SERRA DE PICAMENA

PARADA 7. SERRA DE PICAMENA, (terme municipal de Tagamanent, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar agafar ara el camí que surt de la pista principal per la dreta, després del Pont de Picamena.. Aquest camí que es va enlairant, te el pas restringit, però es pot passar amb autorització. El camí, va pujant tota l´estona, arribant més endavant a un giravolt, dintre de la Serra de Picamena. Aquí podem fer una aturada, aproximadament a uns 4 Km des de la parada anteriorment efectuada, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que hem esmentat a les aturades anteriorment realitzades. Així, hem vist afloraments d´esquistos, pissarres, quarsites i grauvaques segons els indrets. Per d’altra banda, ens hem estat desplaçant sempre dintre de la Serralada Prelitoral Catalana. Per d´altra banda, en tot aquest recorregut, hem anat gaudint d´uns bons indrets d´observació de la vall de la Riera de l´Avencó i també de la del seu afluent, el Torrent del Clot. Ara mateix, a l´indret de l´aturada, en una corba prominent, quasi en arribar a la part més alta, es pot veure la primera vall esmentada i també la Serra de l´Arca, que la tanca pel seu sector més NW.
Waypoint

P8 EL CLOT. SANT CEBRIÀ`DE LA MOLA

PARADA 8. EL CLOT, (Sant Cebrià de la Mora. terme municipal de Tagamanent, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap amunt, pel camí que va pujant, dirigint-se ara cap al Clot i cap a Sant Cebrià de la Mora. Així, després d´un recorregut proper a 1´2 Km, arribarem al paratge on es situa la casa del Clot, per sota de l´església de Sant Cebrià de la Mora. Aquí, efectuarem una nova aturada. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials que ja hem esmentat anteriorment. Així, per arreu, haurem vist els nivells paleozoics de l´Ordovicià, com a les darreres aturades. Tot i això, ara a l´indret de la present aturada, s´han fet palesos uns nivells rogencs. Es tracta d´afloraments dels gresos, calcolutites i lutites del Triàsic Inferior, del Buntsandstein. Efectivament, en aquest lloc hi ha l´aflorament d´aquests materials mesozoics, els quals es situen de forma discordant sobre el paleozoics de l´Ordovicià. Cal dir que tots ells, es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani), per on estem situats. FOTOGRAFIA 11
Waypoint

P9 EL CAFÉ DEL PLA DE LA CALMA

PARADA 9. IMMEDIACIONS DEL CAFÉ DEL PLA DE LA CALMA, (terme municipal del Tagamanent, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap amunt, pel camí que anem seguint. Poc després de sobrepassar El Cot, el camí va empitjorant, especialment després de superar el primer barranc. Aquest camí es dirigeix primer cap a Corral de la Perera i finalment cap al Café, per on enllaça amb el camí de Tagamanent al Collformic. En arribar al Café, farem una nova aturada, aproximadament a uns 4 Km de l´anterior aturada. En aquest recorregut, inicialment hem trobat afloraments dels materials triàsics esmentats a la parada anterior. Tot i així, aviat tornarem a trobar afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià. Malgrat això, tornarem a veure afloraments dels materials rogencs del Buntsandstem (del Triàsic Inferior). Aquests, els veurem al Corral de la Perera i els seguirem trobant fins arribar al Café. Aquests materials del Triàsic Inferior, del Buntsandstein, són els que aflorem a l´indret de la parada, entorn a l´indret conegut com el Café. Així, es veuen per arreu afloraments dels nivells de gresos i també de les lutites (i les calcolutites) rogenques. Precisament, als gresos rogencs han estat utilitzats com a matèria prima per a la construcció dels edificis, ara mig esfondrats.
Waypoint

P10 IMMEDIACIONS DEL COLLFORMIC

PARADA 10. IMMEDIACIONS DEL COLLFORMIC, (terme municipal del Brull, comarca d´Osona). (Full 364). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar ara cap al Collformic. Per anar-hi, utilitzarem el camí principal (procedent de Tagamanent), el qual es dirigeix cap a l´esmentat Collformic. Abans passarem pel Collet de Terrús, arribant finalment a la cruïlla amb la carretera local BV – 5301, per on farem aquesta darrera aturada, just al mateix Collformic. Per arribar fins aquí, haurem efectuat un recorregut proper als 3´5 Km, aproximadament. En aquest recorregut, fins arribar a l´esmentat Collet de Terrús, anirem trobant afloraments dels materials triàsics que hem esmentat a l´aturada anterior. Així, hem vist nivells dels gresos rogencs i també de les lutites rogenques. Després, en apropar-nos cap a l´indret de l´aturada, haurem tornat a trobar afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià. Així, aquests són eles que apareixen al Colformic, per on fem la darrera aturada de l´itinerari.

Athugasemdir

    You can or this trail