Hnit 387

Uploaded 28. júní 2016

-
-
213 m
3 m
0
6,3
13
25,21 km

Skoðað 504sinnum, niðurhalað 14 sinni

nálægt Pals, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BAIX EMPORDÀ: DES DE PALS, ALS MASOS DE PALS, SA PUNTA, SA RIERA, AIGUAFREDA, REGENCÓS I A PALS DE NOU

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que en aquest no farem gaires recorreguts a través de camins de terra. Això si, si que farem alguns recorreguts a peu, pels voltants de les Platges de Pals i de Sa Punta, fonamentalment. També l´accés a la Illa Roja; entre altres indrets del recorregut.

Per d´altra banda, en qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari, es desenvoluparà íntegrament per la zona de contacte entre el Sistema Pirinenc (i més concretament pel seu Mantell del Cadí) i el Sistema Mediterrani (en aquest cas, més concretament, per la seva sotsunitat més externa: per la Serralada Litoral Catalana). Tanmateix, una petita part del recorregut, a l´inici i al final del mateix, transitarà per la Depressió de l´Empordà

Així, el recorregut de l´itinerari s´iniciarà a la localitat de Pals, tot i que les primeres aturades no es faran fins arribar als Masos de Pals. En aquest recorregut inicial es transitarà entre els materials cenozoics neogens de la Depressió de l´Empordà. Immediatament, després entrarem al Sistema Pirinenc, per on farem un breu recorregut, entre afloraments dels materials cenozoics del Paleogen, fins arribar a la Illa Roja, per on entrarem a la Serralada Litoral. A partir d´aquí, la resta del recorregut es farà per aquesta sotsunitat del Sistema Mediterrani, aquest tram el farem entre afloraments dels materials paleozoics. Posteriorment, camí de Pals, tornarem a entrar dintre de la Depressió de l´Empordà, per on finalitzarà el recorregut de l´itinerari.

Per d´altra banda, també ens cal dir que la totalitat del recorregut d´aquest itinerari es situarà dintre de la comarca del Baix Empordà, una de les que constitueixen la Regió de Girona.

OBJECTIUS GENERALS

A través d´aquest itinerari geològic, miner i ambiental, s´intentaran d´aconseguir els següents objectius, d´acord amb el sentit de la marxa.

1.- Observació de la Depressió de l´Empordà i dels materials neògens que la reblen (de caràcter eminentment detrític), al principi del recorregut, entre Pals i els Masos de Pals. I també a la fi del recorregut, entre les immediacions de Regencós i les de Pals.

2.- S´observarà l´estructura del Sistema Pirinenc i més concretament del seu Mantell del Cadí. Aquesta observació s´efectuarà pels voltants dels Masos de Pals i de les Platges de Pals, i també pels voltants de la Illa Roja. Alhora, també realitzarem observacions a distancia dels Mantells Inferiors de l´Empordà; concretament dels Mantells del Montgrí.

3.- També s´observaran els materials cenozoics (del Paleocè i de l´Eocè), que constitueixen el Mantell del Cadí, ja esmentat a l´apartat anterior. Aquestes observacions les realitzarem pels voltants dels Masos de Pals, les Platges de Pals i la Illa Roja.

4.- S´observarà l´estructura del Sistema Mediterrani i més concretament de la seva sotsunitat més externa, la Serralada Litoral Catalana, per la qual es circularà per les immediacions de Sa Punta, la Illa Roja, Sa Riera, Aiguafreda i Begur, fonamentalment.

5.- S´observaran les característiques dels materials paleozoics que constitueixen la unitat geològica esmentada a l´apartat anterior. Així, veurem els materials metamòrfics de l´Ordovicià i del Devonià (nivells d´esquistos, cornianes, fil·lites i marbres, fonamentalment); així com les roques granítiques del Carbonífer: els granits i les granodiorites.

6.- Si s´escau, s´estudiaran diverses mineralitzacions distribuïdes al llarg del recorregut, com les:
6A) les mineralitzacions de Fe relacionades amb rebliments de cavitats d´origen càrstic, que veurem prop dels Platges de Pals, entre nivells carbonatats que pertanyen a l´Eocè.
6B) si s´escau, les mineralitzacions filonianes de Pb – Zn, que trobarem per les immediacions de la Illa Roja, encaixades entre els materials paleozoics.
6B) les mineralitzacions associades a skarn, de Fe, que veurem per les immediacions de Cap Sa Sal, entre Sa Riera i Aiguafreda. Es troben al contacte entre marbres paleozoics i granits.

7.- Observació de les explotacions mineres, antigues i actuals, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l´apartat anterior.

8.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre patrimoni geològic i miner, al llarg del present recorregut.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha alguns antecedents llunyans, nostres, relacionats amb antics itineraris que es van fer per aquests indrets, de quasi vint anys. Entre aquests, farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ i VALL ROSELLÓ (1997) i VALL ROSELLÓ i MATA – PERELLÓ (1995). També hi ha un antecedent molt recent, precursor del present treball. Es tracta de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016). Tret d´aquests, no coneixem cap altre treball més.

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d´altra banda, també cal esmentar els següents treballs geològics, centrats a l´àrea per la qual discorre el present itinerari: IGME (1994a, 1994b i 1994c); així com pel més recent: ICGC (2005). Per d´altra banda, pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades dintre de l´àrea per la qual discorre l´itinerari, farem esment d´un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions de Catalunya. També farem esment de: CALDERÓN (1910), FAURA i SANS (1923), MARCET RIBA (1947) i TOMÁS (1919-1920).

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran degudament relacionats, dintre de l´apartat d´aquest treball dedicat a les referències bibliogràfiques.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari el començarem al bell mig del poble de Pals, des d´on s´anirà cap a llevant, cap als Masos de Pals, seguint (aproximadament la carretera GiV – 6502. En arribar es faran dues aturades. Després es continuarà cap a les Platges de Pals, cap a Sa Punta Espinuda, i cap a Sa Illa Roja.

En aquest trajecte, es faran diverses aturades. Posteriorment, a través de diverses urbanitzacions, s´anirà cap a Sa Riera i cap Aiguafreda, per on es realitzaran noves aturades. Des d´aquest darrer indret, el recorregut es dirigirà cap a Begur, des d´on es sortirà per la carretera Gi – 553, fent una nova aturada a la sortida del poble de Begur. Posteriorment, en passar per aquesta carretera, prop de Regencós, es farà una altra aturada. Seguidament es continuarà cap a Pals, per on finalitzarà. Però abans d´arribar-hi, haurem trobat la carretera C – 31.

Així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 25´21 Km, a través dels quals farem 10 aturades. Aquest itinerari s´iniciarà a una alçada d´uns 20 metres, al bell mig de Pals. Després, d´anar oscil·lant entre aquesta alçada i els 45 metres, es pujarà fins als 203 metres, per les immediacions de Begur. Posteriorment, anirà baixant, fins arribar finalment a Pals, a una alçada d´uns 20 metres.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja és habitual, considerarem una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), per tal d´observar diverses qüestions geològiques o mineralògiques. Aquestes aturades aniran numerades, i en cada cas s´indicarà el nom del poble més proper, el terme al qual pertany, i la comarca on es situa. També s´indicarà el número del full topogràfic (a escala 1:50.000), on es troba l´indret de l´aturada realitzada. En aquest cas, totes les aturades es troben situades dintre del següent full: 335 (o de Palafrugell). Pertanyen al "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editat pel Instituto Geográfico y Catastral. Igualment, si s´escau, es pot fer servir el Mapa Topogràfic de la Comarca del Baix Empordà, editat per l´Institut de Cartografia de la Generalitat de Catalunya. Així, la relació de les aturades que constitueix aquest itinerari, es la següent, que anirem veient a continuació.
_____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

CALDERON, S. (1910).- Los Minerales de España. Junta Superior Facultativa de Minas. 506 pag. Madrid.

FAURA i SANS, N. (1923).- Explicació de la fulla nº 24 (Sant Feliu de Guixos). Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Mancomunitat de Catalunya. Barcelona.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 10: Baix Empordà. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1983).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Segunda Série). Memòria i explicació de les fulles nsº: 297 (L´Estartit) i 335 (Palafrugell). Inst. Geol-Min. España, Minist. Industria y Energia. Madrid.

MARCET i RIBA, J. (1947).- Rocas eruptivas de las Gabarras y de la zona adyacente de la Costa Brava Catalana. Treballs dels Museu de Cien. Nat. de Barcelona. T. 1, vol. 1. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Baix Empordà: des de Begur i Sa Riera a Regencós, Pals, Masos de Pals, Platges de Pals i a Sa Punta Espinuda. Inèdit. 17 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. i VALL ROSELLÓ, E. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Baix Empordà: des de Palamós a l´Estartit. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona

TOMAS, LL. (1919-1920).- Els Minerals de Catalunya. Treballs de la Institució Catalana d´Història Natural, t.6. Barcelona.

VALL ROSELLÓ, E. i MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Baix Empordà. Xaragall, sèrie B, nº 7 (abril de 1995), 21 pàgines. Manresa.
Waypoint

P1 CAMÍ DE CAN BERNABÉ

PARADA 1. CAMÍ DE CAN BERNABÉ, (Els Masos de Pals, terme municipal de Pals, comarca del Baix Empordà). (Full 335). El recorregut de l´itinerari, el començarem al bell mig del poble de Pals, concretament per les immediacions del seu Poliesportiu. Després, haurem d´agafar la carretera GiV – 6502, per tal d´anar cap al Masos de Pals. A la sortida d´aquest poble, haurem d´agafar un carrer que es dirigeix cap al Nord, cap a Can Bernabé. Al poc d´agafar-ho, farem una aturada. La farem a uns 2´7 Km de l´inici del recorregut a Pals. En aquest recorregut, inicialment hem circulat breument per la Depressió de l´Empordà, entre afloraments de materials detrítics cenozoics, neògens. Tot i així, també trobarem els materials cenozoics de l´Eocè (i del Paleocè) que formen part del Mantell del Cadí. Aquests materials els trobarem prop dels Masos de Pals (tot i que a Pals ja es fan palesos). És a dir, en aquest recorregut hem entrat en el Sistema Pirinenc. Tot i així, prop d´on ara som, al Sud dels Masos de Pals, es fan evidents els nivells de pissarres i fil·lites del Cambrià, de la Serralada Litoral Catalana. Això vol dir que prop d´on som, hi ha el contacte per falla entre les dues unitats geològiques. Possiblement aquesta fractura es troba sobre la mateixa població dels Masos de Pals. Per on ara ens trobem situats. Des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es veuen els relleus del Montgrí (dels que ja n´hem parlat a l´aturada 1). També es veuen els relleus de la Zona Axial Pirinenca, mirant cap al NW, com el Roc de Frauça. Situat a l´Alt Empordà, prop de Maçanet de Cabrenys.
Waypoint

P2 MINERALITZACIÓ DE FERRO DE PROP DEL MAS TOMASÍ

PARADA 2 - CONDICIONAL. MINETA DE FERRO DELS MASOS DE PALS, IMMEDIACIONS DE CAN TOMASÍ, (Els Masos de Pals, terme municipal de Pals, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després d´efectuar la parada anterior, cal retornar a la carretera GiV – 6502. Després, des d´aquí, ens dirigirem cap al Sud dels Masos de Pals, per on farem una nova aturada, aproximadament a uns 1´2 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem tornat a entrar dintre de la Serralada Litoral Catalana i hem tornat a trobar afloraments dels materials del Cambrià. Així, hem vist nivells d´esquistos i també de calcàries. Aquests materials ja els hem trobat al bell mig del poble del Masos de Pals, en contacte amb els nivells eocens del Sistema Pirinenc, els quals es troben situats dintre del Mantell del Cadí. És a dir: en aquest poble es troba el contacte entre les dues unitats geològiques. Precisament, en aquest indret hi ha una mineralització ferruginosa de rebliment de cavitats d´origen kàrstic. Aquesta mineralització es troba localitzada sobre unes calcàries del Cambrià. Els minerals presents són: GOETHITA (en forma de limonita), HEMATITES i CALCITA. Tanmateix hi ha indicis de LEPIDOCROCITA i de SIDEOGEL, tot formant part de la limonita. Tot i això, la mineralització és molt poc important.
Waypoint

P3 TRAVERTINS DE L´APARCAMENT DE SA PUNTA

PARADA 3. TRAVERTINS DE L¨APARCAMENT DE SA PUNTA, (Sa Punta, terme municipal de Begur, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar a la carretera local GiV – 6502. Per tal de continuar el recorregut cap a les urbanitzacions de la ja propera Platja de Pals. En arribar-hi, caldrà creuar-les, arribant després a Sa Punta, del terme de Begur. Per aquest indret, a l´Aparcament Municipal, farem una parada, aproximadament a uns 4 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, en regressar als Masos de Pals, hem tornat a trobar els materials cenozoics de l´Eocè, que formen part del Mantell del Cadí. Després, hem anat trobant afloraments de les sorres dunars que formen part del cordó litoral. Aquests materials, en bona part reptants, cobreixen els materials eocèniques que hem esmentat abans, del Mantell del Cadí, per on hem estat circulant. Ocasionalment s´hauran fet palesos, com per les immediacions del Puig Pedrós. Situat lleugerament al Sud de la carretera que segui. També ens queda al Sud la falla que posa en contacte el Mantell del Cadí amb la Serralada Litoral Catalana, tot i que aquesta es troba fossilitzada per les sorres dunars. Així, en aquest tram del recorregut, les sorres i les dunes s´han fet paleses per tot arreu. Després, en continuar el recorregut cap al mar, cada vegada es faran més palesos els afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè (i ocasionalment del Paleocè), els quals apareixen per tot arreu. Es tracta de nivells de gresos, calcolutites, conglomerats i calcàries. Ocasionalment, com en aquest indret, s´han originat travertins, en circular les aigües freàtiques entre els nivells carbonatats, formant despès fonts.
Waypoint

P4 IMMEDIACIONS DE SA PUNTA ESPINUDA

PARADA 4. IMMEDIACIONS DE SA PUNTA ESPINUDA, (Sa Punta, terme municipal de Begur, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un recorregut a peu, pels voltants de Sa Punta i del proper mar. Així, podem fer un recorregut proper als 2 Km, observant els aspectes geològics de tota la zona. Aquest recorregut, tot i que en part el podem fer en cotxe, el farem totalment a peu. Així, per arreu, veurem afloraments dels materials que hem esmentat, especialment dels nivells de calcolutites, gresos i calcàries. Sovint, veurem concentracions riques en òxids de ferro, entre aquests materials eocènics que formen part del Mantell del Cadí, per on estem ara, als Pirineus. Per d´altra banda, mirant cap al Sud, cap a la fi de la platja, es veuen aquests materials eocènics del Mantell del Cadí i més enllà els paleozoics de la Serralada Litoral Catalana. Entre uns i altres hi ha la falla (no visible) que posa en contacte els Sistema Mediterrani amb el Sistema Pirinenc. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es fan clarament palesos els relleus de les Illes Medes i els del Montgrí. Aquests relleus pirinencs formen part dels Mantells del Montgrí, situats dintre dels Mantells Inferiors de l´Empordà. Cal fer esment, de que entre la nostra posició i els relleus anteriors, es situen els encavalcaments d´aquests sobre el Mantell del Cadí, per on estem ara situats en aquest indret. És a dir, en aquest indret per on ara som, hi ha una complexitat estructural molt important: per una banda el contacte entre els Sistema Mediterrani (Serralada Litoral Catalana) i el Sistema Pirinenc (Mantell del Cadí). I per d´altra, dintre d´aquest darrer, el contacte entre dos dels seus mantell.
Waypoint

P5 SA ILLA ROJA

PARADA 5. IMMEDIACIONS DE SA ILLA ROJA, (Sa Punta, terme municipal de Begur, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un curt recorregut (que es pot fer a peu o en cotxe). Fent aquest recorregut per la bora del mar arribarem a les immediacions de Sa Illa Roja, per on farem una aturada. Per arribar-hi a peu, farem un recorregut inferior a 0´3 Km, i de poc més de 1 Km si l´hem fet en cotxe. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials eocènics que hem vist a l´aturada anterior. Així, prop de l´indret de l´aturada, hem caminat per sobre d´uns nivells de gresos i carbonats eocènics, molt diaclasats, amb esquerdes que arriben fins al mar. Després, haurem trobat uns nivells detrítics, amb gresos i conglomerats. Tots aquests materials formen part del Mantell del Cadí, del Sistema Pirinenc. És a dir, en aquest indret es produeix el contacte entre dues de les tres unitats geològiques que constitueixen la geologia catalana: entre el Sistema Pirinenc (situat al Nord) i el Sistema Mediterrani (situat al Sud de l´anterior). Es tracta d´un indret molt important del Patrimoni Geològic de Catalunya, sense cap mena de dubte. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials eocènics que hem vist a l´aturada anterior. Així, prop de l´indret de l´aturada, hem caminat per sobre d´uns nivells de gresos i carbonats eocènics, molt diaclasats, amb esquerdes que arriben fins al mar. Després, haurem trobat uns nivells detrítics, amb gresos i conglomerats. Tots aquests materials formen part del Mantell del Cadí, del Sistema Pirinenc. Per d´altra banda, en aquest indret, es produeix el contacte discordant dels materials paleozoics, de la Serralada Prelitoral Catalana, del Sistema Mediterrani, sobre els materials anteriors.És a dir, en aquest indret es produeix el contacte entre dues de les tres unitats geològiques que constitueixen la geologia catalana: entre el Sistema Pirinenc (situat al Nord) i el Sistema Mediterrani (situat al Sud de l´anterior). Es tracta d´un indret molt important del Patrimoni Geològic de Catalunya, sense cap mena de dubte. Aquest contacte discordant, es pot seguir pel camí pedestre que condueix cap a Begur, passant per sobre de la Platja de Sa Illa Roja. FOTOGRAFIA 9. Per aquest indret, també es fa força palès el dic de lampròfir que talla els materials carbonatats del Cambrià. Precisament, aquest dic és el que constitueix la denominada Illa Roja, que en realitat és una península. Per d´altra banda, molt prop d´aquest indret (a menys de 100 metres cap al Sud), hi havia una antiga mina, situada al paratge de Roca Negra. En aquest lloc hi ha una mineralització associada a skarn. Es localitza sobre un aflorament de roques ígnies abans esmentades, els lampròfirs, els quals es troben en contacte amb uns nivells carbonatats del Cambrià. A l´actualitat la mineta es troba esfondrada. Per les immediacions es pot trobar HEDENBERGITA, entre altres minerals.
Waypoint

P6 CRUÏLLA DE VIALS. CARRETERETA A SA RIERA. TRENCALL DE LA CARRETERA A SA PUNTA

PARADA 6. CRUÏLLA DE VIALS. CARRETERETA A SA RIERA. TRENCALL DE LA CARRETERA A SA PUNTA, (terme municipal de Begur, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar (ara totalment en cotxe) cap al Sud. Així, ens anirem apropant a la població de Begur; concretament a Sa Riera. Així, aviat arribarem a una cruïlla entre el vial que procedeix de Begur i el que condueix cap Sa Riera. Per les immediacions d´aquest indret, realitzarem una aturada. La farem a poc més de 0´6 Km de l´aturada realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que hem esmentat a l´aturada anterior. Així, hem continuat trobant nivells d´esquistos, quarsites i marbres, que pertanyen al Paleozoic Inferior, a l´Ordovicià i al Cambrià. Molt sovint hem trobat dics de lampròfirs i de quars, travessant als materials anteriors. Per d´altra banda, en aquest tram (i especialment on estem aturats) s´han posat de manifest uns interessants plecs entre uns nivells carbonatats i esquistosos del Cambrià. Aquests plecs tenen clares estructures de “kniks – bands“ molt sovint. FOTOGRAFIA 10. En aquest indret, també es troben molt replegats els filons de QUARS (dels que n´hem parlat abans), els quals travessen als materials anterior, donant lloc a uns interessants plec ptigmàtics. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a ponent, cap a l´altre cantó de la Riera de Begur, es fa ben evident una pedrera de calcàries, oberta sobre els afloraments carbonatats paleozoics del Cambrià. En aquests indrets s´explotaven els materials carbonatats, per tal de ser emprats a la construcció, com a material ornamental, per a façanes dels edificis, fonamentalment.
Waypoint

P7 MINERALITZACIONS DE LES IMMEDIACIONS DE CAP SA SAL I DEL TRENCALL CAP AL MIRADOR DE LA CREU

PARADA 7. MINERALITZACIONS DE LES IMMEDIACIONS DE CAP SA SAL I DEL TRENCALL CAP AL MIRADOR DE LA CREU, (Aiguafreda, terme municipal de Begur, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar ara cap a Sa Riera. Després, en arribar-hi, ens caldrà seguir cap a l´indret d´Aiguafreda, anant cap al Sud, sovint per una estreta carretereta, seguint el denominat Carrer de S´Antiga. Poc abans d´arribar al trencall del Mirador de la Creu i abans d´arribar al trencall de Cap Sa Sal, farem una aturada. Aquesta la farem a uns 2´8 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats del Cambrià, els quals formen part de la Serralada Litoral Catalana. Sovint (prop d´aquí), aquets materials han estat explotats per tal de ser emprats per a la construcció, fonamentalment com a roca ornamental de façanes. Per d´altra banda, en diversos indrets del recorregut, hem pogut observar be les Illes Medes, les quals formen part del Sistema Pirinenc i es troben molt prop de la població de l´Estartit. Per d´altra banda, en arribar a l´indret de la parada, es fan paleses un conjunt de mineralitzacions associades a skarn. Aquestes es troben per sobre de la carretera i es relacionen amb afloraments ignis que tallen les calcaries paleozoiques. Entre els minerals presents, cal fer esment de l´HEDENBERGITA i també de la MAGNETITA, tot i que són molt minoritaris,
Waypoint

P8 IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE BEGUR

PARADA 8. IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE BEGUR, (terme municipal de Begur, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de realitzar la parada anterior, cal acabar d´arribar fins a les immediacions d´Aiguafreda. Abans d´arribar-hi, trobarem per la dreta la carretera local que condueix cap al proper poble de Begur. En trobar aquest vial, ens caldrà continuar cap aquesta població, pujant cap a la mateixa. Quasi en arribar, farem una aturada, per sota del Castell. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut molt proper als 5 Km, generalment ascendents. Tot i així, ens podem apropar a la part alta del poble, des d´on gaudirem millor de la parada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics, que ja hem vist a les aturades anteriors. Aquests materials de la Serralada Litoral Catalana, son també els quins apareixen a l´indret de l´atura. Aquest indret, a l´igual que tot el poble de Begur, es troba situat sobre afloraments dels materials paleozoics de la Serralada Litoral Catalana. Així, per arreu, afloren esquistos, fil·lites i materials carbonatats de l´Ordovicià. També es fan força palesos els afloraments dels materials carbonatats del Cambrià, com per les immediacions del Castell de Begur, enfront d´on ara estem situats. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al NNE. Es pot gaudir d´una bona visió dels relleus del Montgrí, situats a uns 15 Km d´on som ara. Aquests relleus ja es situen dintre del Sistema Pirinenc, concretament dels denominats Mantells del Montgrí (dels Mantells Inferiors del Pedraforca). Dalt hi afloren les roques carbonatades del Cretàcic Mig, del Cenomanià.
Waypoint

P9 PEDRERA DE MARBRES DE LA CARRETERA A REGENCÓS

PARADA 9. PEDRERA DE CALCÀRIES DE LA CARRETERA A REGENCÓS (Gi – 653), IMMEDIACIONS DEL Km 1´3, (terme municipal de Begur, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de realitzar la parada anterior, cal sortirde la població de Begur. Tot seguit, ens caldrà continuar el recorregut per la carretera local Gi – 653, la qual es va dirigint cap a Regencós. Poc després de deixar el poble de Begur i poc abans de deixar el seu terme, arribarem a una explotació de calcàries situada a la bora de la carretera, a la dreta de la mateixa. Aquí, a uns 2 Km de la parada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics esmentats a les aturades anteriors. Com en aquelles, continuem estan situats dintre de la Serralada Litoral Catalana, entre afloraments dels materials paleozoics. En aquest indret, hi ha una antiga explotació (actualment aturada), dels materials carbonats calcaris del Cambrià. Aquí, aquestes calcàries han estat emprades com a àrids per a la construcció; i també com a roca ornamental de façanes.
Waypoint

P10 SORRERA DE CAN CASES. DUNES

PARADA 10. DUNES DE LA SORRERA DE CAN CASES, IMMEDIACIONS DEL Km 2´2 DE LA CARRETERA DE BEGUR A REGENCÓS (Gi – 653), (terme municipal de Regencós, comarca del Baix Empordà). (Full 335). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut per la carretera local Gi – 653, la qual es dirigeix cap a Regencós. En arribar a les immediacions del Km 2´2, ens caldrà continuar per un trencall que surt per la dreta de la carretera (indica Àrids Curanta). Poc després d´agafar-ho, trobarem un trencall per la dreta, que caldrà agafar, anant cap a llevant i alhora cap al Sud. Finalment, arribarem a una antiga explotació d´arena, de sorra, per on farem una aturada a uns 2 Km i escaig de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant per arreu, afloraments de sorres i alhora d´antigues dunes reptants litorals. Aquestes dunes pertanyen al Pleistocè i es situen per sobre dels nivells cenozoics neògens de la Depressió de l´Empordà i alhora sobre els materials cenozoics paleògens del Mantell del Cadí, del Sistema Pirinenc. Es a dir: en aquest tram del recorregut hem passat de nou de la Serralada Litoral Catalana (del Sistema Mediterrani), per on estàvem a la parada anterior, al Mantell del Cadí (del Sistema Pirinenc), tot i que no hem vist el contacte, possiblement discordant, entre les dues unitats geològiques, en trobar-se recobert per aquests materials del Pleistocè. Així, en aquest recorregut, hem trobat afloraments de les sorres dunars a la bora del camí. Tot i així, en arribar a la fi del camí, trobarem una antiga explotació d´aquests materials sorrencs. Alhora, en aquest tram del recorregut, haurem pogut observar diferents dunes.
Waypoint

P11 XEMENEIA DE LA BÒVILA DE CAN TORRADILLO

Després d´efectuar la parada anterior, cal efectuar un nou recorregut per la carretera que anem seguint, la Gi – 653. Seguint-la, ens anirem apropant al poble de Regencós. En uns 3´5 Km arribarem i superarem el poble acabat d´esmentar. Just a la sortida, farem una nova aturada. La farem a uns 100 metres de la carretera, a la seva dreta. En aquest recorregut, hem anat trobant, fonamentalment, afloraments dels materials detrítics de l´Holocè. Aquests materials són eminentment sorrencs, tot i que també hi ha nivells força argilosos. En aquest indret hi ha les restes d´una antiga teuleria, situada molt prop del Cementiri de Regencós. Entre les restes destaca la seva xemeneia, la qual forma part del nostre Patrimoni Miner, i cal vetllar per la seva conservació, fonamentalment de l´esmentada xemeneia.

Athugasemdir

    You can or this trail