Moving time  5 klukkustundir 57 mínútur

Tími  8 klukkustundir 21 mínútur

Hnit 2643

Uploaded 19. júní 2019

Recorded júní 2019

-
-
2.906 m
1.948 m
0
3,8
7,5
15,01 km

Skoðað 96sinnum, niðurhalað 4 sinni

nálægt Queralbs, Catalunya (España)

Ruta proposada al grup els Carcans, jubilats i prejubilats del banc Popular.

La distancia recorreguda ha sigut d'un 15,3 quilómetres, amb un desnivell positiu de 1.196 metres i un temps actiu de 5 hores i 57 minuts.

Trobada dels companys a l'aparcament de l'estació de Queralbs, des d'on hem pujat fins Fontalba, per la pista de terra d'once quilòmetres, de mal ferm i pulsosa pista.
Cal vigilar els cotxes convencionals per evitar punxades de rodes .

El punt de sortida es donç Fontalba, El Pla de les Dues Lliures.

Un matí lluminós i fresc ens fa preveure un bon dia climatològicament parlant.

Sortim dons direcció al Cim de la Dou (2457 m) i per la serralada del Borrut, coronar el Puigmal (2.911 m), principal objectiu de la sortida d'avui, com a punt més elevat de tota la província de Girona.

Un objectiu ben emblematic per la majoria de nosaltres que mai l' aviem pujat.

Comencem a caminar, pel Serrat de la Baga de Fontalba, amb lleugera pujada per començar a enfilar-se amb ganes tot seguit, amb unes rampas que de mitjana voregen el vint per cent.

El vent comença a bufar amb més ganes i ens obliga a abrigarnos una mica.

Fins el cim de la Dou, es pot dir que la pujada, tot i que sostinguda, ha sigut moderada. Portem fets uns dos quilómetres.

A partir d'aquí, ja ens trobem amb trams força més escarpats, que sensa obligarnos a grimpar, ens fa esforçar-nos de valent, amb rampes ja força dures.

La cosa torna a pujar fort, així que paciència i al ritme que cadascú es senti còmode. Les vistes de paisatge són grandioses i es van ampliant progressivament;

Arribem al Cim del Borrut (2670 m, ) un altre replà on convé prendre aire per la imminent pujada final. Aquest darrer tram és bastant dret, pesat, i el podem anar traçant com millor ens convingui pels nombrosos corriols entrellaçats que van guanyant desnivell.

A la cota 2840 m, el pendent es suavitza i ja veurem el nostre objectiu. En poca estona coronem el Puigmal, (2911 m,). Cim ample de blocs de roca esquistosa, amb una gran creu i diverses fites.

Si el dia és clar, les vistes des d’aquest ample cim són immenses, i abasten totes les direccions.

Aixó desmenteixen del tot la certa mala fama que té el Puigmal, de cim “avorrit”. Una qualificació injusta, al meu entendre. Al perímetre més pròxim , de nord a est, podrem gaudir de tots els pics que conformen la coneguda Olla de Núria: Segre, Finestrelles, Noufonts, Noucreus, Fontnegra, Coma del Clot, etc.

El santuari queda enclotat i no s’arriba a veure. Més enllà també distingirem el Pic de l’Infern, el Bastiments, Gra de Fajol, Torreneules, Balandrau i fins al massís del Canigó i el mar Mediterrani. Cap al sud destaquen la Serra Cavallera i la de Montgrony, i molt més lluny la vista arriba fins al Montseny i Montserrat, per dir només els més destacats. Si continuem girant cap a l’oest, passarem pel Catllaràs, Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Pedraforca, la Tosa, Cadí-Moixeró, la gran depressió de la Cerdanya i el reguitzell de muntanyes que la tanquen pel nord, com ara el massís de Tossa Plana-Puigpedrós i el Carlit, així com les muntanyes andorranes.

El toponim Puigmal ve de muntanya de cim ampli i arrodonit, alhora que dolenta en el sentit que sovint hi fa mal temps.

Despres de reposar forces amb un bon esmorzar, arresarats a un dels refugis oberts del cim, arriba el moment de comenzar el descens cap a Núria.

Direcció NE.

El primer quilometre i mig, es força inclinat. i es va suavitzant a mida que ens anem acostant a Nuria.
Anem fent camí en mig d'un pedregam, de pedra mig estable i mig solta, amb clapes de herba que ens permet anar sortegant algunes pedres,

Creuarem el torrent del Embut un parell de cops. Primer d'esquerra a dreta i mes tart al reves.

Després del segon creuament, trobem un salt d'aigua i a continuació trobem el Forat de l'Embut.

Aqui l'aigua senfonça mes de seixanta metres, no de manera vertical, amb una longitud subterranea de mes de mig quilometre, anan a sortir mes tard a diferents punts.
Aquest forat és un engullidor càrstic de les aigues de drenatge superficial del torrent del mateix nom. Aquestes aigues passen a alimentar un sistema hidrològic de flux subterrani a través d'estrats de marbres calcaris i dolomitics, que té diverses sortides a l'exterior. Una de les mes conegudes es la de Fontalba.

Amb poca estona arribem a Nùria, veiem les pistes d'esqui, el refugi del Niu de l'Aliga i tot seguit tot el complex.

Portem fets uns nou quilómetres i mig des de el inici de l'excursió.

Aprofitem per dinar i visitar breument aquest santuari .

Tornem al cami, com si anesim Queralbs, ens desviem cap a la dreta, a tocar el roc de la Fita.
Algú deia que la pujada era molt suau, i de fet no es exesivament forta, peró les cames començen a notar el esforç.

Comença un tramp de petites pujades i baixades, per terreny rocallos amb unes vistes a l'esquerra, l' Est, espectaculars.
Es una zona on s'han fet allaus artificials per evitar accidents.
No gaqire lluny ja veiem el pla de Fontalba, on tenim el cotxes aparcats.

Una gran excursió amb grands companys.

Un bon recort.

Salud i bones caminades.
Mountain framhjá

Cami del Puigmal

Tot just sortir del Pla de Fontalba, anem pujant pel Serrat de la Baga de Fontalba fins el cim de la Dou. Mes endevant tenim de superar la serra del Borrut i l'ultim tram , mes fort però curt.
toppur

a dalt del Puigmal

El topònim Puigmal sembla que faria referència a que es tracta d'una montanya de cim ampli i arrodonit, alhora que dolenta en el sentit que sovint hi fa mal temps.
Mountain framhjá

Baixada a Núria per la Coma de l' Embut

Per baixar de Núria hem triat la coma de l'Embut. Durant dos kilómetres baixa molt fort, amb molta pedre solte i poca herba. Una mica mes aballs, trobarem un salt d'aigua i a continuació el Forat de l'Embut. Es un pou natural, que engulleix tota l'aigua durant un mig quilómetre, i que tenim d'evitar aproparnos massa ja que podría esser perillos.

1 comment

  • mynd af Josep del Rio Garriga

    Josep del Rio Garriga 22.6.2019

    Una de les rutas mes emblematiques que hem fet amb el Carcans.
    El temps ha sigut ideal i la companyia inmillorable.
    Per recordar-ho.

You can or this trail