Niðurhal

Fjarlægð

18,41 km

Heildar hækkun

387 m

Tæknilegir erfiðleikar

Miðlungs

Lækkun

387 m

Hám. hækkun

248 m

Trailrank

33

Lágm. hækkun

0 m

Tegund leiðar

Hringur

Hnit

355

Hlaðið upp

11. ágúst 2021

Leita eftir svæði sem leið liggur um

Finndu leiðir sem liggja um valin svæði þín

Sækja Wikiloc Premium Uppfæra til að fjarlægja auglýsingar
Leita eftir svæði sem leið liggur um Leita eftir svæði sem leið liggur um
Vertu fyrst/ur til að klappa
Deila
-
-
248 m
0 m
18,41 km

Skoðað 338sinnum, niðurhalað 10 sinni

nálægt Cunit, Catalunya (España)

Recorregut: 17,5 quilòmetres
Durada: 4 hores
Desnivell: 350 metres positius acumulat.
Nivell: dificultat mitjana, trobarem trams asfaltats de carrer, pista forestal i petits trams de
corriol més pedregosos. Per tant, és una ruta molt completa la qual requereix un nivell i una dificultat tècnica mitjana, apte per al públic que està habituat a caminar distàncies similars.

Descripció: la carrerada de Santa Coloma és un atractiu recorregut que ens permetrà
descobrir el passat ramader del municipi i la gran importància que varen tenir els camins
ramaders al nostre territori. Podrem conèixer els dos recorreguts que s’utilitzaven de forma ancestral units de forma circular, començant des de Cunit a la vora de la mar, direcció nord per la serralada litoral que ens portarà fins al nucli de Clariana, passant ja de tornada pel terme municipal de Cubelles, i finalment arribant de nou a Cunit.

Què és la carrerada de Santa Coloma? Les carrerades és el nom comú emprat per
anomenar les vies pecuàries i ancestrals –de molts segles enrere– utilitzades pels
pastors per recórrer diferents contrades del país a la recerca de pastures pels seus
nombrosos ramats. Precisament de Cunit arrencava un d’aquests ramals que
s’endinsava muntanyes amunt per trobar-se al cap d’alguns dies a Santa Coloma de
Queralt on confluïen altres camins des de diversos punts de les terres baixes. El
punt final del trajecte era la Cerdanya, on passaven els mesos d’estiu amb els
ramats.

Per què s’utilitzaven? Eren camins que s'utilitzaven per a la transhumància,
Passats uns mesos i amb l’arribada de la tardor, amb el fred i les primeres neus
emprenien el viatge de tornada novament cap a les terres baixes on passaven els
mesos d’hivern gaudint d’un clima més suau i també d’unes pastures més fresques.
Aquest era el cicle anual que es repetia des de molts segles anteriors i que es
transmetia per tradició oral de pares a fills en un ofici que es conservava
familiarment des que l’home primitiu va aprendre a domesticar el bestiar, ja en
l’època ibèrica i molts segles abans del canvi d’era.

Per què eren tan importants aquests camins? Anys enrere, el principal motor
econòmic era el sector primari, el qual estava format per explotacions agràries i
ramaderes. És per això que aquests camins eren una important via de comunicació
entre territoris, la qual podríem comparar avui en dia amb una carretera nacional o
autopista, salvant les diferències.

Que se’n pot extreure dels ramats? Dels ramats de cabres o ovelles se
n’aprofitava quasi tot. Quan l’animal es viu se n’extreu la llet i els seus derivats, així
com la llana que després de tractada serà la base de preuats teixits, quan arriba a la
fi de la seva vida útil l’animal en qüestió és aprofitat per la seva carn i també per la
seva pell. La possessió de ramats a la llarga va derivar –per la seva àmplia diversitat
com a producte– en font important de riquesa i va ser l’origen de moltes fortunes del
país que amb el temps van passar a mans de la noblesa i de l’església,
principalment els monestirs – com Poblet i Santes Creus -que van acumular grans
concentracions de ramats.
Varða

Mirador

Upplýsingapunktur

Oficina de Turisme Cunit

  • Mynd af Oficina de Turisme Cunit
https://www.cunit.cat/equipament/oficina-de-turisme/
Varða

Masia de Sant Antoni

  • Mynd af Masia de Sant Antoni
mas situat a la carretera que uneix Cunit amb l'Arboç, es troba davant el Mas del Pla. L'edifici és fet de paredat i maó (decoració). Presenta tota una sèrie de dependències típiques d'una masia. L'habitatge té tres cossos verticals. El del mig és el més gran i el nucli original de la casa. Consta de tres plantes, separades per cornises. Els baixos tenen una porta d'arc rebaixat i una finestra de llinda a cada banda. El pis noble presenta, al centre, una porta balconera amb barana de ferro i una finestra rectangular a cada banda. El tercer, té una finestra geminada i un ull de bou a cada banda. Les cobertes són de dues vessants i presenten en el punt d'unió una estructura poligonal on veiem el rellotge de sol i la data 1901. Els cossos laterals tenen dues plantes i són rematats per una barana amb balustres. Al costat esquerre s'alça una torre de planta quadrada de sis d'alçada i rematada per una galeria de cobertes de quatre vessants
Varða

Cal Santó

  • Mynd af Cal Santó
Conjunt de construccions ubicades als afores dels Jardins de Cunit, zona oriental. L'edifici és format per l'annexió de diferents cossos. Presenta les característiques típiques de construcció rural: murs de paredat amb acabat de morter de calç, portes d'accés amb arc rebaixat de llinda de pedra. Actualment és un allotjament de turisme rural.
Varða

Urbanització els Rosers

Helgur staður

Església de la Mare de Déu de Montserrat

l'església de Clariana és un edifici aïllat de planta irregular. Es tracta d'una construcció que combina la utilització de materials actuals, com el formigó armat, amb formes inspirades en vocabularis arquitectònics anteriors, cosa que li dóna una aparença força insòlita. En són elements remarcables, a la part exterior, el cimbori i el campanar, ambdós hexagonals, i a l'interior la utilització d'arcs el·líptics i de voltes hiperbòliques. El temple de la Mare de Déu de Montserrat es va construir en substitució de l'anterior capella de Sant Jaume, destruïda en temps de la guerra civil. L'obra va ser iniciada l'any 1968 gràcies al llegat fet per la senyora Antònia Romeu. El projecte fou realitzat per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, i 'obra fou dirigida pel mestre d'obres Domènec Feliu Maymo. Hi van col·laborar en els treballs de decoració Santiago Padrós (mosaic), Tomàs Bel (relleus), i Joaquim Datsira (vidrieres). Segons consta en una inscripció, l'església va ser consagrada el 27-5-1973.
Varða

Clariana

Varða

Parc del Foix

Varða

Urbanització Costa - Cunit

Varða

Masia Puig de Tiula

  • Mynd af Masia Puig de Tiula
és situada dalt d'un turó dins la Urbanització Costa Cunit-Cubelles. L'edifici presenta una disposició en forma de ela. A la part antiga de la casa se li adossaren dues naus, una horitzontal i l'altra vertical que talla l'antic habitatge. El nucli antic (1879) presenta dues plantes. Els baixos tenen una porta de llinda i una finestra quadrada. La primera planta consta de dues finestres quadrades amb base. La nau vertical té també dues plantes, amb porta d'arc rebaixat (baixos) i una finestra rectangular (primera planta).
Hellir

Avenc de Sant Antoni

  • Mynd af Avenc de Sant Antoni
Petit avenc reconvertit a cova, amb tres galeries diferents i una longitud màxima de l’ordre dels 50 metres. L'avenc, o cova, segons per on s'hi accedeixi, es troba al terme municipal de Cunit, i està catalogat dins del patrimoni arqueològic català. Es tracta d'una cova natural utilitzada com a enterrament, amb restes trobades que daten del Neolític (-5500/-2200) i del Ferro Ibèric (-650/-50). Amb posterioritat va ser utilitzada com a cultiu de xampinyons, avui dia està tancat i no s’hi pot accedir.
Toppur

Puig de Tiula

Varða

Mas Peirot

  • Mynd af Mas Peirot
El Mas Peirot es troba situat en les terres del mateix topònim, per sobre de la C-32, just al límit del municipi de Cunit, a tocar amb Cubelles. Es tracta d'un conjunt d'edificacions que originàriament complien funcions agropecuàries. Es diferencien dos cossos, un de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i l'altre compost per diferents bucs al voltant d'un pati interior.

Athugasemdir

    Þú getur eða þessa leið