CUNIT 4 - LA CARRERADA DE SANTA COLOMA

Recorregut: 17,5 quilòmetres
Durada: 4 hores
Desnivell: 350 metres positius acumulat.
Nivell: dificultat mitjana, trobarem trams asfaltats de carrer, pista forestal i petits trams de
corriol més pedregosos. Per tant, és una ruta molt completa la qual requereix un nivell i una dificultat tècnica mitjana, apte per al públic que està habituat a caminar distàncies similars.

Descripció: la carrerada de Santa Coloma és un atractiu recorregut que ens permetrà
descobrir el passat ramader del municipi i la gran importància que varen tenir els camins
ramaders al nostre territori. Podrem conèixer els dos recorreguts que s’utilitzaven de forma ancestral units de forma circular, començant des de Cunit a la vora de la mar, direcció nord per la serralada litoral que ens portarà fins al nucli de Clariana, passant ja de tornada pel terme municipal de Cubelles, i finalment arribant de nou a Cunit.

Què és la carrerada de Santa Coloma? Les carrerades és el nom comú emprat per
anomenar les vies pecuàries i ancestrals –de molts segles enrere– utilitzades pels
pastors per recórrer diferents contrades del país a la recerca de pastures pels seus
nombrosos ramats. Precisament de Cunit arrencava un d’aquests ramals que
s’endinsava muntanyes amunt per trobar-se al cap d’alguns dies a Santa Coloma de
Queralt on confluïen altres camins des de diversos punts de les terres baixes. El
punt final del trajecte era la Cerdanya, on passaven els mesos d’estiu amb els
ramats.

Per què s’utilitzaven? Eren camins que s'utilitzaven per a la transhumància,
Passats uns mesos i amb l’arribada de la tardor, amb el fred i les primeres neus
emprenien el viatge de tornada novament cap a les terres baixes on passaven els
mesos d’hivern gaudint d’un clima més suau i també d’unes pastures més fresques.
Aquest era el cicle anual que es repetia des de molts segles anteriors i que es
transmetia per tradició oral de pares a fills en un ofici que es conservava
familiarment des que l’home primitiu va aprendre a domesticar el bestiar, ja en
l’època ibèrica i molts segles abans del canvi d’era.

Per què eren tan importants aquests camins? Anys enrere, el principal motor
econòmic era el sector primari, el qual estava format per explotacions agràries i
ramaderes. És per això que aquests camins eren una important via de comunicació
entre territoris, la qual podríem comparar avui en dia amb una carretera nacional o
autopista, salvant les diferències.

Que se’n pot extreure dels ramats? Dels ramats de cabres o ovelles se
n’aprofitava quasi tot. Quan l’animal es viu se n’extreu la llet i els seus derivats, així
com la llana que després de tractada serà la base de preuats teixits, quan arriba a la
fi de la seva vida útil l’animal en qüestió és aprofitat per la seva carn i també per la
seva pell. La possessió de ramats a la llarga va derivar –per la seva àmplia diversitat
com a producte– en font important de riquesa i va ser l’origen de moltes fortunes del
país que amb el temps van passar a mans de la noblesa i de l’església,
principalment els monestirs – com Poblet i Santes Creus -que van acumular grans
concentracions de ramats.