-
-
755 m
402 m
15,76 km
Skoðað 50sinnum, niðurhalað 1 sinni
nálægt Torre de Torús, Valencia (España)
Fjarlægð
15,76 kmHeildar hækkun
658 mTæknilegir erfiðleikar
MiðlungsLækkun
658 mHám. hækkun
755 mTrailrank
54Lágm. hækkun
402 mTegund leiðar
HringurHreyfitími
4 klukkustundir 44 mínúturTími
6 klukkustundir 48 mínúturHnit
2846Hlaðið upp
17. desember 2022Tekið upp
desember 2022juan Llorca 85 Öll réttindi áskilin
Senda í GPS tækið þitt
Sæktu leiðir frá Wikiloc beint á Garmin, Apple Watch eða Suunto.
Sækja Wikiloc Premium Uppfæra til að fjarlægja auglýsingar
La ruta de hui s'inicia des del terme municipal d'Ontinyent, encara que més endavant també va pel terme municipal de Bocairent.
Deixem el cotxe aparcat just al costat de la carretera, en un petit descampat a l'inici del camí pel qual ens dirigim al Barranc dels Tarongers.
Començada la ruta i després de pocs minuts fem una breu parada per veure la Font del citat barranc, una vegada l'hem vist continuem endavant. Un poc més avant abandonem el camí i agafem un sender que surt a la dreta, uns metres més avant trobem el Molí de Patiràs, el qual veiem des de la tanca metàl·lica que impedeix el pas, així que l'únic que podem fer és llegir el panell informatiu que trobem al lloc.
Aquest és el primer dels molins que trobem per dins d'aquest barranc, ja que durant tota l'estona al llarg del seu recorregut anem trobant les ruïnes dels diferents Molins de la zona.
En acabar de veure les ruïnes de l'últim Molí creuem a l'altra banda del Barranc i comencem a pujar sender cap amunt, durant l'ascens trobem la Font de l'Hortet del Sant Crist en la qual fem una breu parada per veure-la i seguidament continuem el nostre camí.
A poc a poc anem apropant-nos a l'ermita del Sant Crist de Bocairent però abans fem dues parades la primera d'elles a l'abric/Cova de la Beata Pietat de la Creu i la segona a la Creu Carlista col·locada en commemoració de les víctimes durant la batalla de Camorra.
Des d'ací estem ja a molt poca distància de l'ermita del Sant Crist on fem una parada per pegar un mosset i gaudir de les fabuloses vistes que aquesta ofereix.
Seguidament reprenem la marxa i agafem el camí/pista forestal de la Soterranya per continuar amb el nostre recorregut, després d'una estona abandonem aquest camí i agafem el sender que ens condueix fins a la Cova de Soterranya.
En acabant de fer una breu parada per veure la cova iniciem el descens pel barranc de l'Àguila, des d'aquest a poc a poc anem dirigint-nos cap a l'Alt dels Carlistes.
Des del Cim comencem de nou a descendir per anar cap al sender conegut com a senda dels enginyers la qual utilitzem per prosseguir amb el nostre recorregut.
Aquesta senda ens porta en suau, però constant ascens fins a l'encreuament on s'ubica el Pla del Quincaller, on novament comencem a descendir tranquil·lament pel sender que va pel barranc de la Penya Alta, passant per les Penyes Roges on pocs minuts després acabem sortint al camí inicial del Barranc dels Tarongers pel qual arribem al nostre cotxe on posem el punt final a la nostra ruta de hui, espere que us agrade i si voleu deixeu els vostres comentaris, fins a la pròxima.
Salut i muntanya
Deixem el cotxe aparcat just al costat de la carretera, en un petit descampat a l'inici del camí pel qual ens dirigim al Barranc dels Tarongers.
Començada la ruta i després de pocs minuts fem una breu parada per veure la Font del citat barranc, una vegada l'hem vist continuem endavant. Un poc més avant abandonem el camí i agafem un sender que surt a la dreta, uns metres més avant trobem el Molí de Patiràs, el qual veiem des de la tanca metàl·lica que impedeix el pas, així que l'únic que podem fer és llegir el panell informatiu que trobem al lloc.
Aquest és el primer dels molins que trobem per dins d'aquest barranc, ja que durant tota l'estona al llarg del seu recorregut anem trobant les ruïnes dels diferents Molins de la zona.
En acabar de veure les ruïnes de l'últim Molí creuem a l'altra banda del Barranc i comencem a pujar sender cap amunt, durant l'ascens trobem la Font de l'Hortet del Sant Crist en la qual fem una breu parada per veure-la i seguidament continuem el nostre camí.
A poc a poc anem apropant-nos a l'ermita del Sant Crist de Bocairent però abans fem dues parades la primera d'elles a l'abric/Cova de la Beata Pietat de la Creu i la segona a la Creu Carlista col·locada en commemoració de les víctimes durant la batalla de Camorra.
Des d'ací estem ja a molt poca distància de l'ermita del Sant Crist on fem una parada per pegar un mosset i gaudir de les fabuloses vistes que aquesta ofereix.
Seguidament reprenem la marxa i agafem el camí/pista forestal de la Soterranya per continuar amb el nostre recorregut, després d'una estona abandonem aquest camí i agafem el sender que ens condueix fins a la Cova de Soterranya.
En acabant de fer una breu parada per veure la cova iniciem el descens pel barranc de l'Àguila, des d'aquest a poc a poc anem dirigint-nos cap a l'Alt dels Carlistes.
Des del Cim comencem de nou a descendir per anar cap al sender conegut com a senda dels enginyers la qual utilitzem per prosseguir amb el nostre recorregut.
Aquesta senda ens porta en suau, però constant ascens fins a l'encreuament on s'ubica el Pla del Quincaller, on novament comencem a descendir tranquil·lament pel sender que va pel barranc de la Penya Alta, passant per les Penyes Roges on pocs minuts després acabem sortint al camí inicial del Barranc dels Tarongers pel qual arribem al nostre cotxe on posem el punt final a la nostra ruta de hui, espere que us agrade i si voleu deixeu els vostres comentaris, fins a la pròxima.
Salut i muntanya
A les vostres esquenes teniu el conegut com a Molí Patiràs almenys des de 1864, està constituit per dos edificis. Patiràs Vell, pròxim al llit del barranc, fou construit en 1829 a iniciativa de dos industrials d'Alcoi, José Maria Alcatraz i Diego Fernando Montañés Alvarez. Comptava amb tres altures, una roda de 29 pams valencians (1 pam=0,23 metres) un salt de 33 pams valencians. Al 1839, va ser venut al bocairenti Martin Belda Calabuig, qui va alçar Patiràs Nou, amb el mateix tipus de maquinària que Patiràs Vell. A finals del segle XIX, la propietat de Patiràs es trobava en mans de tres empresaris de Bocairent: Eduardo Juan Verdú, Manuel López Rovira i el seu fill Santiago López Alcaraz. S'ha constatat l'existència de maquinària de cardar filar, perxes i batans
Al 1901, la meitat de Patiràs Nou i Vell va ser comprada per la societat ontinyentina Sobrinos de Rafael Segura, empresa familiar que també compraria l'altra meitat en 1914. Posteriorment, en 1917, membres d'aquesta saga industrial, els Delgado de Molina, van constituir Tortosa i Delgado i feren servir les instal·lacions de Patiràs com a borrera. Durant la postguerra, Patiràs fou dedicat al llavat i blanqueig de matèries tèxtils. Finalment, va passar a mans de Miquel Penades Montés fins als anys 60, quan va cessar la seua activitat Actualment, de Patirás Nou es conserven alguns murs una caseta de pedra d'una planta.
LES DIFERENTS TIPOLOGIES DE MOLI
Al llarg del recorregut, trobem nombroses restes que tenen un comú denominador, són molins hidràulics. En aquest barranc en trobem de tres tipus: fariners, paperers i batans. Els molins hidràulics són edificacions que alberguen una maquinària que, accionada per la força de l'aigua, permetia la molta del grafariners) o la fabricació de paper(paperers). En el cas dels batans, el colpeig d'unes maces compactava les fibres tèxtils es produien així teixits.
A les vostres esquenes teniu el conegut com a Molí Patiràs almenys des de 1864, està constituit per dos edificis. Patiràs Vell, pròxim al llit del barranc, fou construit en 1829 a iniciativa de dos industrials d'Alcoi, José Maria Alcatraz i Diego Fernando Montañés Alvarez. Comptava amb tres altures, una roda de 29 pams valencians (1 pam=0,23 metres) un salt de 33 pams valencians. Al 1839, va ser venut al bocairenti Martin Belda Calabuig, qui va alçar Patiràs Nou, amb el mateix tipus de maquinària que Patiràs Vell. A finals del segle XIX, la propietat de Patiràs es trobava en mans de tres empresaris de Bocairent: Eduardo Juan Verdú, Manuel López Rovira i el seu fill Santiago López Alcaraz. S'ha constatat l'existència de maquinària de cardar filar, perxes i batans
Al 1901, la meitat de Patiràs Nou i Vell va ser comprada per la societat ontinyentina Sobrinos de Rafael Segura, empresa familiar que també compraria l'altra meitat en 1914. Posteriorment, en 1917, membres d'aquesta saga industrial, els Delgado de Molina, van constituir Tortosa i Delgado i feren servir les instal·lacions de Patiràs com a borrera. Durant la postguerra, Patiràs fou dedicat al llavat i blanqueig de matèries tèxtils. Finalment, va passar a mans de Miquel Penades Montés fins als anys 60, quan va cessar la seua activitat Actualment, de Patirás Nou es conserven alguns murs una caseta de pedra d'una planta.
LES DIFERENTS TIPOLOGIES DE MOLI
Al llarg del recorregut, trobem nombroses restes que tenen un comú denominador, són molins hidràulics. En aquest barranc en trobem de tres tipus: fariners, paperers i batans. Els molins hidràulics són edificacions que alberguen una maquinària que, accionada per la força de l'aigua, permetia la molta del grafariners) o la fabricació de paper(paperers). En el cas dels batans, el colpeig d'unes maces compactava les fibres tèxtils es produien així teixits
Datat probablement de finals del segle XVIII-primeries del segle XIX, aquest molí va ser inicialment propietat del bocairenti Antonio Beneyto fet servir com a bata. Al 1827 i a causa de la seua mort, el molí apareix reconegut com a propietat d'Angela Pasqual, la seua viuda. Açò ha donat lloc a que també siga conegut com a Moli d'Angela. Durant el segon quart del segle XIX, el bata es va reconvertir en moli fariner i en fabrica de paper, es va mantindre en possessió de la familia Beneyto Pasqual fins a la década de 1880 aproximadament. Cal mencionar que al 1833, una filla d'Angela Pasqual, Josefa, va contraure matrimoni amb Antonio Lluna, qui va encapçalar l'activitat del moli motiu pel qual es coneix com a Molí de Lluna. El nom dels Lluna apareix associat al moli fins a la década de 1920. En la postguerra, va passar a mans de Juan Mestre Asencio, empresari tèxtil bocairenti que l'emprà com a fàbrica d'electricitat per a abastir d'energia la seua fabrica ubicada al casc urbà de Bocairent. El seu cognom va servir per a donar-li altra denominació al molí: Central de Mestre
L'AIGUA AL SEU PAS PELS MOLINS
L'aprofitament de l'aigua del riu en cadascun dels molins comparteix un mateix patró. Primerament, els assuts desviaven l'aigua del curs fluvial cap a les sèquies. Una vegada al molí, l'aigua entrava pel cup, des d'on era llançada a pressió a través d'un conducte anomenat botana. D'aquesta forma, l'aigua accionava els mecanismes de la roda hidráulica. Finalment, a través del cacau, l'aigua eixia del molí per a incorporar-se de nou al riu o dirigir-se a altres.
A les vostres esquenes, en el marge dret del barranc trobem aquest molí, de nom desconegut, però al qué ens referirem com Molí del Barranc de la Fos, i que ha estat també identificat com Molí d'Angela. Cal indicar que entre els béns que figuraven al repartiment de l'herència d'Antonio Beneyto, home d'Angela, hi havia un bata. Algunes fonts l'identifiquen amb aquest molí, altres el situen aigües amunt. Es, per tant, un tema molt controvertit.
Es tenen poques dades d'aquest Molí, el seu estat ruinós la seua ubicació, entre una frondosa xopada, dificulten la seua visualització. El molí encara conserva el caixo de la roda hidraulica. També es mantenen les quatre parets de l'habitatge domestic i una paret de dimensions considerables, el què fa pensar que fou un edifici d'una importància industrial perfectament comparable a la resta de Molíns.
A les seues immediacions, hi ha dos elements ben curiosos. D'una banda, un abric d'origen natural que fou aprofitat com a habitacle i espai per a guardar el ramat d'animals. D'altra banda, en la pròpia xopada, resta una pila tallada en Roca calcaria i composada per dos peces, la utilitat de la qual és desconeguda. L'aigua que alimentava el molí arribava a través d'una sèquia que partia de l'assut situat a l'altura del Moli dels Julians.
LA RECONVERSIÓ DE L'ACTIVITAT DELS MOLINS
El molins es construien amb una única finalitat productiva, bé fora tèxtil, paperera o farinera. Tanmateix, l'entrada en crisi de certs productes o l'augment de la rendibilitat d'altres obligava a la seua reconversió. Un exemple són les restes de l'antic pal i cablejat electric que trobem sobre nosaltres i que donen testimoni de com el Molí de Lluna d'Ontinyent va deixar enrere la seua producció anterior per a convertir-se en centraleta hidroelèctrica
Þú getur bætt við ummælum eða metið þessa leið
Athugasemdir