Niðurhal

Heildar hækkun

305 m

Styrkleiki

Auðvelt

niður á móti

305 m

Max elevation

1.174 m

Trailrank

58

Min elevation

905 m

Trail type

Loop

Hnit

1412

Uploaded

6. apríl 2021

Recorded

apríl 2021
Be the first to clap
Share
-
-
1.174 m
905 m
8,64 km

Skoðað 177sinnum, niðurhalað 15 sinni

nálægt Llanars, Catalunya (España)

L’itinerari que us presentem es un clàsic d’aquesta zona del Ripollés i te l’objectiu de visitar el nucli de La Roca, antic poblet fortificat dalt d’un promontori amb un mirador que mostra espectaculars vistes de la vall del Ter.
Començem a Llanars passant al costat de l’esglèsia de Sant Esteve i anirem a creuar el Ter pel pont del Molí d’en Batlló per agafar el camí de La Fonteta i pujar a les instal.lacions superiors de la Central Bassols.
Continuem en dirección Est fins arribar a Vilallonga de Ter passant prop de La Roca però sense visitar-la encara. En aquest tram gaudirem de bones vistes de les montanyes del voltant.
Arribats a Vilallonga, sense entrar-hi, farem el camí de tornada per la riba dreta del Ter passant per la Font Blanca i la Font Negra i seguint el Camí de la Molsa que ens portarà del dret fins al nucli de La Roca on gaudirem de les espectaculars vistes que ofereix el seu mirador.
Per fi tornarem al punt d’inici de nou per la riba dreta del riu Ter passant al costat de la Font i oratori de la Verge del Raïm i la part inferior de la Central Bassols.

Salut!

SANT ESTEVE DE LLANARS:
“Sant Esteve de Llanars és una església del municipi de Llanars (Ripollès). L'església de Sant Esteve és situada al centre del poble, a la plaça de l'Om. La primera referència escrita de l'església de Sant Esteve és del 10 de novembre de 1168, data en què fou consagrada pel bisbe de Girona, Guillem de Peratallada. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Es tracta d'un edifici d'estil romànic que data del segle XII. Té una nau única amb dues capelles d'època posterior que li donen forma de planta de creu llatina. La coberta és una volta d'arc apuntat rebaixat amb dos arcs torals i l'absis semicircular descentrat és situat al costat nord-est de la nau. Hi ha dues finestres a cada costat de l'església i tres a l'absis. El cos sud on se situa el baptisteri està cobert amb cúpula circular amb un llanternó a la part central. La capella del costat nord està coberta amb cúpula semicircular. Posteriorment al costat sud, en l'angle que forma el creuer s'hi afegeix un cos de planta quadrada destinat a sagristia, que distorsiona el plant de creu llatina.
La portada principal és d'arc de mig punt adovellat amb dues arquivoltes suportades per quatre columnetes amb capitells decorats i el timpà és llis. Els dos capitells més exteriors es troben molt deteriorats. Pel que fa a l'aparell presenta diferències que corresponen a les diferents etapes constructives. Els murs de la nau central són de carreus de pedra. L'asimetria de la nau es posa de manifest en l'aparell de les façanes sud respecte de la nord. En el primer cas, està fet amb carreus petits, ben escairats i sense polir, mentre que l'altre està fet a base de carreus de major dimensió, ben escairats i polits. Els murs de migdia i llevant presenten ornamentació de tipus llombard: ràfec amb dos frisos, un de dent de serra i l'altre de mènsules llises, mentre que el mur nord és llis llevat d'un senzilla cornisa. El campanar, situat a sobre de la façana principal, és de planta quadrada amb coberta piramidal. Originàriament era un campanar d'espadanya de dos ulls. A l'interior hi ha el frontal d'altar de fusta policromada original dedicat a Sant Esteve, que data de la segona meitat del segle XII; és l'únic exemplar que es conserva "in situ" a la comarca.”


CENTRAL HIDROELÈCTRICA BASSOLS:
“A finals del s. XIX el país va ser testimoni de la irrupció de l’energia hidroelèctrica. Aprofitant la força de l’aigua, es van instal•lar nombroses petites centrals hidràuliques, algunes de les quals, encara es troben en actiu.
Concretament, l’any 1935 va començar a funcionar la central hidroelèctrica Bassols, situada en el marge dret del riu Ter. Actualment, segueix en actiu, amb un salt de l'aigua de 75m i 500Kw de potència.”


CASTELL DE LA ROCA DE PELANCÀ:
”El castell de la Roca de Pelancà és un poble fortificat i setial de murs dalt d'un penyal situat a la Roca de Pelencà, entitat de població del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), que es formà al voltant de l'antic castell. A l'alta vall del riu Ter i prop del camí que va de Camprodon a Setcases, aparegueren, després de l'any 1000 i en el procés de feudalització de la societat, un castell al Catllar i un altre a la Roca de Pelancà. Fortificacions petites, no gaire més que una casa forta però ben situades damunt de penyes des de les quals es podia controlar fàcilment el pas. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
El poblat de la Roca de Pelencà (o Palencà), o simplement "la Roca", és el poblat situat a uns 2 km al sud de Vilallonga i a 1040 m d'altitud. El caseriu s'escalona en un característic penyal -"la Roca"- que presideix l'aiguabarreig de la riera d'Abella amb el riu Ter. Del castell no en roman quasi res, tan sols un mur de carreuat regular. La situació orogràfica feia l'indret fàcilment defensable. Resta la petita església romànica i ha desaparegut, en part, un portal que anys enrere constituïa l'accés al poble, com ho devia haver estat del castell, pujant pel caminet de drecera. Del 1310 hi ha esment del "castrum" o "forciam de Ruppe Pelonchano". Decaigué el castell amb l'aparició de l'artilleria de projectils explosius. L'esglesiola era dedicada a la Mare de déu de Pelencà; actualment rep l'advocació de la mare de Déu de la Pietat.”

Veure més
Veure encara més

LA PIETAT DE LA ROCA:
”La Pietat de la Roca és una església del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És una capella immersa dins els murs del Castell de La Roca, en part. La nau és orientada seguint l'eix nord-sud. Té la planta rectangular i és coberta amb volta de canó. La façana on hi ha l'accés és de carreus tallats finament i disposats de forma acurada que contrasta amb la resta de l'aparell, més rústec. Al cim de la porta hi ha una finestra i un petit campanar de paret. El mur de tramuntana ha estat construït damunt la roca. El de ponent aprofita la paret del castell, i a l'altre costat la capella es comunica amb la rectoria d'època molt posterior.
La capella castellera de la Pietat de la Roca és situada al costat de l'antiga fortalesa de Pelancà (o de la roca de Pelancà) que pertanyé als Milany (1244), als So (segle XIV-XVIII) i als Descatllar (des de 1621), que ja havien tingut abans drets senyorials. El "Castrum de Pellencha" és esmentat per primer cop l'any 1031, en un document entre el comte Ramon Guifré de Cerdanya i el vescomte Bernat.”
Bílastæði

01 Aparcament

Carrer del Ter
Helgur staður

02 Sant Esteve

Gatnamót

03 A l'esquerra

Brú

04 Pont del molí

Creuem el Ter...
Varða

05 Molí d'en Batlló

Gatnamót

06 A la dreta

Lind

07 Font de la Fonteta

Varða

08 Central hidroelèctrica Bassols (superior)

Fallegt útsýni

09 Vistes a la roca

Á

10 Riera d'Abella

Gatnamót

11 Camí del Bac

Gatnamót

12 A l'esquerra

Varða

13 Can Pei

Gatnamót

14 A la dreta

Varða

15 Dipòsit d'aigua de la Roca

Gatnamót

16 Corriol de pujada

Varða

17 Tanca

Gatnamót

18 A la dreta

Varða

19 Les Fontanelles

Varða

20 Caminem al costat del bac de Vilallonga

Gatnamót

21 A la dreta

Á

22 Torrentera del Saiol

Brú

23 Pont d'Abella i resclosa de Bassols

Prenem a la dreta.
Lind

24 Font Blanca

Lind

25 Font Negra

Gatnamót

26 Camí de les Eugues

Gatnamót

27 Camí de la Molsa

Gatnamót

28 A la dreta

Gatnamót

29 A l'esquerra

Varða

30 Arribem a La Roca

Helgur staður

31 La Pietat de la Roca

Fallegt útsýni

32 Mirador de La Roca

Helgur staður

33 Capella

Gatnamót

34 A la dreta

Gatnamót

35 Prenem el camí de Can Sau

Á

36 Creuem de nou la riera d'Abella

Riera d'Abella
Helgur staður

37 Verge del Raïm

Font i oratori de la Verge del Raïm
Varða

38 Central hidroelèctrica Bassols (inferior)

Athugasemdir

    You can or this trail