Tími  3 dagar 5 klukkustundir 32 mínútur

Hnit 7838

Uploaded 23. febrúar 2019

Recorded febrúar 2019

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
920 m
-3 m
0
21
43
85,36 km

Skoðað 210sinnum, niðurhalað 4 sinni

nálægt Vandellós, Catalunya (España)

Ruta de les Serres de Llaberia i Montalt - 4 Etapes (Vandellós – l’Hospitalet de l’Infant-Miami Platja – Pratdip – Capçanes) 2019-02-16 8:02 a 2019-02-19 14:55

Un any més amb en Jesús hem volgut fer una ruta d’uns dies caminant per les muntanyes a finals d’hivern o inici primavera, continuant amb les que ja vàrem fer els tres anys passats (La Ruta dels Refugis, El Brogit de la Vall i Ruta dels Estels del Sud).

En aquesta ocasió la travessa és inèdita, no hi ha una organització que l’hagi preparada, ni està senyalada. L’hem anomenada “Ruta de les Serres de Llaberia i Montalt” ha estat traçada pel bon amic i company de rutes Jesús, basada en les seves anteriors experiències, les possibilitats d’allotjament, unes distàncies i desnivells diaris raonables, i amb la col·laboració d’altres companys de Wikiloc, especialment el wikilocqueru de “senderisme en tren” del que hem fet servir alguns dels seus tracks i que ens ha enviat varis consells que hem intentat seguir i la primera etapa inicialment preparada pel company "MARCA", -gràcies companys!!-. És una ruta circular d’uns 85 quilòmetres i uns 8.000 metres de desnivell acumulat, molt pedregós, que té alguns punts d’aventura (passos equipats) però sense risc si ets muntanyenc i fa poc vent. Travessa paisatges magnífics, amb unes vistes espectaculars. On es pot accedir amb transport públic i disposa de variats llocs de queviures, tot i que donada l’època ens ha costat trobar allotjament en algun dels pobles. Aquest recorregut ens ha de portar a fer sis cims:
• Molló Puntaire (728m)
• Cabrafiga (614m)
• Mont-redon (862m)
• La Miranda (919m)
• l’Enderrocada (763m)
• Montalt Punta Nord (766m)

També hem fet:
• Cavall Bernat de Llaberia (840m)
• Montalt Punta Sud (745m)

Com que ens agrada anar amb transport públic, en el nostre cas hem iniciat el “camí” a Barcelona amb el tren que surt de Passeig de Gràcia a les 7:56 fins a l’Hospitalet de l’Infant. Es podria començar la travessa aquí, però no hem trobat allotjament a Vandellós... i per això hem decidit començar i acabar en aquesta població. Hi ha un autobús gratuït que va entre ambdues poblacions de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant , però com que el matí del dissabte calia esperar una hora... hem agafat un taxi directe fins a Vandellós (Taxis Masriu 691 501 600) i hem començat a caminar el més aviat possible. De tornada, quatre dies després, hem agafat l’autobús i hem esperat tranquil·lament el primer tren ràpid a l’Hospitalet de l’Infant direcció Barcelona.

A l'esquena portàvem una motxilla amb uns 11-12 quilos, que ha reduït un xic al llarg del viatge, tot i també he recollit algun record de poc pes (concretament un petit fòssil de curculles marines). Aquest any com que no hi havia previsió de pluja (no ens calia capelina, ni polaines) i com que anàvem ben hostatjats (tampoc ens calia llençol pels refugis), però cal dir que sempre portem provisions pel migdia dels quatre dies (a nosaltres ens agrada portar embotit, barretes, conguitos, fruits secs..., i així no cal demanar pic-nic) i 2 litres d’aigua diaris (que son necessaris si fa calor, com ha estat el cas).

Podeu trobar el track complert
- Ruta de les Serres de Llaberia i Montalt - 4 Etapes
o els tracks per etapes (amb més punts d'interès):
- 1ª Etapa Ruta de les Serres de Llaberia i Montalt Vandellós – l’Hospitalet de l’Infant
- 2ª Etapa Ruta de les Serres de Llaberia i Montalt l’Hospitalet de l’Infant – Pratdip
- 3ª Etapa Ruta de les Serres de Llaberia i Montalt Pratdip – Capçanes
- 4ª Etapa Ruta de les Serres de Llaberia i Montalt Capçanes – Vandellós



1ª Etapa Vandellós – l’Hospitalet de l’Infant

Arribats amb tren a l’Hospitalet de l’Infant a les 9:43, i amb taxi fins a Vandellós, hem començat a caminar des de la gasolinera a les 10:24 del matí.

El primer tram serà al mateix centre del poble fins a trobar el PR-C 92 que ens menarà cap els Dedalts i al primer dels sis cims que pensem coronar en aquesta travessa el Molló Puntaire. El corriol puja tot dret però fàcil fins a trobar un tram de pista, un xic més de corriol, i directes al Mirador dels Dedalts. Renoi quina meravella!!! Anem a trobar les ruïnes del Corral del Coixet i del Corral de Ca la Torre. Just abans d’arribar al Coll de la Basseta, trobem un bon remat de cabres, amb llargues barbes, amb el cabrer motoritzat. Pugem fins a l’alçada de les ruïnes de Navaies o Navalles i ens arribem a la seva font, que té un gran dipòsit i bevem aigua fresca -sembla que és una font fiable-. Passem a prop d’una insòlita pedra anomenada “el Bolet” i anem pujant tot dret fins a dalt del cim del Molló Puntaire (728 metres) on ens fem la primera foto de grup ;-) A partir d’aquest punt fins a trobar el PR, el corriol és un xic perdedor. El PR baixa fort pel Canal del Corb i fem un alto per anar fins a la Cova del Canal del Corb. Deixem varis trencalls a l’esquerra que menen a diferents vies ferrades i arribem a la Font de l’Aigualcoll on hi ha un punt d’aigua i una gran bassa amb bonics peixos de color taronja-vermell. Passat el Collet de la Bassa d’en Casals ens animen a pujar fins l’Ermita de Sant Roc, un lloc amb unes vistes excepcionals i de nova planta i d'estil dubtós -ignorem si ja hi havia una construcció prèvia, l’actual va ser realitzada entre l’any 1993 i 1996-. A partir d’aquest punt entrem de cop en plena civilització... creuem l’A-7, l’E-15 AP-7, la via de tren, la N-340, l’altre via del tren... i finalment arribem a connectar amb el GR-92 ja a ran de platja. Com que no havíem trobat cap allotjament a l’Hospitalet de l’Infant... hem anat a dormir al Hostal Pardo a Miami Platja (habitació amb bany) i sopar una pizza a un restaurant proper (Balmar). Abans de res ... un parell de “fresques”. L’esmorzar es pot fer en alguns dels bars que ja estan oberts de bon matí, nosaltres hem comprat quelcom al supermercat i hem esmorzat abans de deixar l’habitació.

Aquesta primera jornada va molt bé per agafar un xic d’entrenament, tot i que si es pot és molt millor no aventurar-se a Miami Platja i restar a dormir a l’Hospitalet de l’Infant per tal de no fer una anada i tornada pel mateix camí. El dia ens ha acompanyat, molt de sol, gens de vent i unes vistes realment magnífiques.



2ª Etapa l’Hospitalet de l’Infant – Pratdip

Ens hem aixecat a Miami Platja a les 7:00, a l’Hostal Pardo, havíem fet provisió per esmorzar a la mateixa habitació (doncs obre el seu bar a les 9:00). Cal dir que a les 8:00 hem trobat tot de bars oberts entre Miami Platja i l’Hospitalet de l’Infant. Hem anat per l’interior (a diferència del dia anterior) i hem repetit camí directes al punt de veritable sortida, a punt de travessar l’A-7 per un túnel rodó molt llarg.

A partir d’aquest punt pels Corralets hem anat pujant sender a munt a la vista de l’espectacular cova de Nadell, que es veu a dalt del cim (una llàstima no poder anar-hi, doncs el camí és llarg i no ens podem desviar massa). Arribats al coll de Puntalt, saludem a una parella de senderistes que puja, i cap a vall per un pedregós corriol fins a Masriudoms on fem un descans i ens proveïm d’aigua (important doncs fa molta calor). Passem al costat dels masos del Cota i de l’Abellar i deixem passar l’oportunitat d’anar fins a la Cova d’en Marian. A partir d’aquest punt trobem les restes de l’antiga Sèquia (entenc que de mitjans del segle passat) que segurament començava a la mateixa Font de l’Anxera (on tan sols hem trobat el cartell i no hem vist cap font). Pujem directes cap al Coll del Marqués per un bonic corriol. Passat el coll ens desviem uns metres per trobar el Pouet del Marquès i baixem fins a trobar el corriol que mena al Puig de la Cabrafiga (614m). En aquest punt cal tenir “moral”, doncs Pratdip està a tocar i ara comencem una bona pujada i baixada fent una bona volta, que aprofitem per anar a visitar el Castell de les Mugues i les mines del els Meners. A l’arribar a Pratdip hem trucat al Ramon, que ens ha donat allotjament a un apartament turístic a Cal Menescal (habitació, bany i sala d’estar-cuina), ens ha presentat a la mestressa del Bardip on hem anat a menjar i esmorzar magníficament bé!! Abans de sopar, un parell de “fresques”.

Aquesta segona jornada va ser fantàstica, amb molt poc vent, un dia assolellat i bona temperatura. El camí molt pedregós i amb algun punt passos fàcils... cal seguir les marques de pintura que anirem trobant. L’únic retret és que ens ha faltat temps per visitar un parell de coves que hem trobat pel camí ;-)




3ª Etapa Pratdip – Capçanes

Ens hem aixecat a les 7:00 després d’una nit que ha refrescat un xic. A les 7:30 estàvem de nou al Bardip per prendre un bon entrepà de truita, un suc i un cafè amb llet... i ràpidament agafar els bàrtuls, visitar el forn teuler i cap a munt.

Anem pujant, primer per asfalt, després per corriols i finalment grimpant amb cordes i un pas equipat amb cable (treu-por). Després passem el Pas dels Siscus (amb cadenes), el Pas del Senglar i arribem a Mont-redon (862m) al mig de la boira... continuem fins el creuament al Cavall Bernat de Llaberia (840m), que pujo acompanyat de la wikilocquera anomenada nuroja, molt activa a la Xarxa, encantadora i simpàtica, amb qui conversem uns breus minuts –-un plaer pujar amb tu nuroja fins dalt i gràcies per fer-me la fotografia amb la creu-. Cal dir que no hi ha marques de pintura per pujar-hi, una vegada passada la corda cal buscar la cadena a la dreta. Després del Portell de Madrocs continuem fins la Creu de Llaberia i al passar davant del Canal del Roc busquem traces de la Creu de Pedra en record a les víctimes d'un altre accident d'avió, concretament un Junker JU-52 on van morir set persones (tres tripulants i quatre passatgers, entre ells Alexander Von Scheele, un dels fundadors de la legió Còndor), sembla ser que el 4 d’agost de 1939, sobre les dues de la tarda, l’avió amb el qual viatjava va xocar contra el pic de la serra de Llaberia. Però no afinem a veure la creu, i com que caldria desviar-nos de la ruta i encara falta un bon tram, ho deixem per una altre ocasió. Arribem a La Miranda (919m) , en prou feines arribem a veure el Radar Meteorològic. Ara cal anar a ran de cingle fins a trobar el GR al Portell de Llaberia, pel camí trobem la Foradada, una roca espectacular. Anem caminant per un corriol a voltes perdedor a sota mateix del cingle de la Serra d’en Jover, fins a trobar el trencall al Mas d’en Cosme, que segurament a prop d'aquest punt trobaríem les fites que ens portarien al Pas del Gall, i d'allà directes a les Taules. Però ens decidim per pujar pel grauet o Portell del Llop equipat amb cadenes fins la Desenrocada o l’Enderrocada (763m) , el cinquè cim que volíem assolir en aquesta ruta. Des d’allà anem carenejant per sobre de les pedres i seguint l’estela deixada per la terra rogenca de les botes d’altres senderistes fins el Portell de la Punta, passant al davant mateix de les restes de l’avioneta (Aquest aparell es va accidentar el 12 de Març de 1994 a les 12:40h i lamentablement van morir el pilot i dos ocupants. Segons consta al Boletin Informativo nº 2/94 de la Comisión de investigación de accidentes de aviación civil, aquesta avioneta va sortir de l'aereoport de Cuatro Vientos a Madrid on tenia previst retornar). Baixem pel Portell de la Punta, un lloc que de bones a primeres sembla impossible de baixar, i anem a visitar la cova anomenada el Forat de Llaberia amb dues boques i amb una forta pendent anem baixant fins arribar a la cruïlla que, seguint tot recta, ens portaria directes a través del Coll Prim a Capçanes per la pista asfaltada de demà matí... però per no repetir tram demà, ens decidim per agafar el camí de la dreta i anar a visitar les taules (cabanes de pedra seca) que tenen a la zona, amb cartells explicatius. Tenim molt poc temps, doncs volem agafar el darrer tren a Capçanes per anar fins a l’estació de tren de Marçà-Falset que surt a les 17:55, i per això tan sols ens aturem a veure les construccions que estan just a peu de camí. Però com que havíem quedat amb l’amic Enric a fer una bona xerrada a Falset, finalment ens ve a donar la benvinguda directament a Capçanes i ens acompanya a l’hotel, on la fem petar una bona estona davant d’unes “fresques”. Anem a dormir a Falset, doncs no em trobat cap tipus d’allotjament a Capçanes -fins hi tot trucant a l’ajuntament- i les cases rurals disponibles ens obligaven a llogar-ne una sencera un mínim de dues nit -realment es per fer-s’ho mirar, sembla fàcil que algú del poble oferís un senzill “bed and breakfast”-, però la veritat ha estat una sort ("no hi ha mal que per bé no vingui"), doncs hem pogut conèixer l’Hotel-Hostal Sport, amb un servei excel·lent, unes habitacions molt confortables i una cuina del país excepcional ;-)) totalment aconsellable!!

El temps un xic emboirat al començament, després s’ha anat obrint. Aquesta és l’etapa més dura, doncs a part dels passos amb cadenes, i els tres cims que cal assolir, el terreny és molt cansat pels turmells. A la vegada és una etapa amb unes vistes increïbles, una veritable etapa de muntanya. Al meu parer la millor de tota la ruta.



4ª Etapa Capçanes – Vandellós

Com és habitual, ens aixequem a les 7:00, després d’un excel·lent sopar i una nit plàcida a l’Hotel-Hostal Sport. Esmorzem al mateix allotjament amb un buffet que les àngels hi cantaven i demanem un taxi (per tal de no tenir que caminar fins l’estació i atrapar al vol el tren de les 8:37 cap a Capçanes de nou). Ens ve a recollir Taxi Priorat, la Montse, molt agradable i simpàtica (619022994 – 605115521) i en un plis-plas estem a Capçanes a punt de marxa. Dediquem uns minuts a anar a veure el magnífic pont del tren que passa per sobre l'embassament.

Comencem per una pista asfaltada, però no us desanimeu ben aviat trobem un corriol molt ben treballat que mena al Racó de la Sendal a través de la part alta dels barrancs i amb una lleugera pendent. Aquest indret té un encant especial, humit, amb tosca a les parets en forma de columnes i estalactites de colors ocres, vermellosos i verds. Ara és el moment d’improvisar, agafar el mapa d'en Jesús, i buscar una sortida que ens porti a la part alta del GR-7 des del Mas del Collet, sense fer tota la volta. Ens decidim per una pista que passa a prop de la Caseta del Bisbe i que finalment acaba amb un interessant corriol amb una important pendent. Trobat el GR-7 anem a veure la Cova de les dues Boques o dels dos Ulls, cal pujar uns metres a munt, i crec recordar que no hi ha més indicació que una senzilla fita de pedres, però val la pena... quina meravella de paisatge!!. Continuem, passem a tocar d'un avenc i tenim dues alternatives per pujar al Montalt, la primera que trobem és el Canal del Mano i la següent seria el Canal del Plom. Ens decidim per la primera amb marques verdes... i cap a munt. No és un pas equipat, i cal posar-hi ganes ;-)) totalment desaconsellable per qui no li agradi grimpar i fer un xic el “cabra”. Després anem cap al punt més alt del Montalt. Cal agafar un corriolet i, tot i que les roques estan molles de rosada, relliscoses, i cal fer atenció, es troba fàcilment la manera de pujar fins dalt de tot del Montalt Punta Nord (766m) que és el sisè cim que ens havíem plantejant en aquesta Ruta per les Serres de Llaberia i Montalt. Una vista excepcional!! Baixem i anem fins el Montalt Punta Sud (745m) i baixem per un bonic corriol fins a trobar la pista del Camí de la Mafla, des d’on trobem un corriolet que ens mena directament al Salt del Sanxo i una balma aprofitada amb una interessant construcció de pedra seca. Pugem cap a dalt del salt, fent un tomb, i ens trobem amb el PR-C 91 que anirem seguint ja fins a Vandellós. Creuem la T-311i entrem al Barranc dels Vidriers on veiem el bonic pont que portava al Mas de l’Isidret. Continuem fins arribar a l’antiga població de Remullà formada per una vintena de cases, ara en la seva majoria deshabitades a excepció d’un parell restaurades. Sembla ser que majoritàriament vivien de l’agricultura basada en la vinya, els ametllers i els avellaners, a la vegada que de les cabres. També feien de carboners. No tenien església pròpia, per tant anaven a Vandellós a missa. Celebraven la festa major el 8 de maig en honor del seu patró Sant Miquel. En el moment de màxima ocupació, a principis del segle XX, hi havia uns trenta focs amb unes cent cinquanta persones. I ja per asfalt arribem a Vandellós, on fa quatre dies vàrem començar amb en Jesus aquesta ruta.

Hem arribat just a l’hora d’anar fins a la plaça a prendre una “fresca” i anar a la gasolinera per agafar l’autobús de les 16:35. Fent un mos, hem esperat a la mateixa estació, a ple sol el tren de les 17:55 que ha arribat puntual ... i cap a casa.


En resum quatre dies de bons corriols, amb sis cims, impressionats paisatges, excel·lent conversa i bons àpats... fantàstic per desconnectar, fer moure les cames, activar les neurones i gaudir de tot plegat. Cal dir que hi ha trams amb cadenes, però res que sigui perillós si vas amb compte. La companyia d’en Jesús, una vegada més engrescadora i immillorable.

Una ruta inèdita, absolutament recomanable per tots els que ens agrada passar uns dies a la muntanya en moments que el sol encara no cau de ple.

Salut i Cames!!
16-FEB-19 10:23:58
16-FEB-19 11:37:20
16-FEB-19 12:18:39
16-FEB-19 12:50:12
16-FEB-19 13:03:24
16-FEB-19 13:27:13
16-FEB-19 14:31:57
16-FEB-19 14:56:12
16-FEB-19 15:40:38
17-FEB-19 7:46:48
17-FEB-19 8:17:44
17-FEB-19 10:06:10
17-FEB-19 11:01:45
17-FEB-19 11:37:01
17-FEB-19 11:46:35
17-FEB-19 12:06:39
17-FEB-19 12:11:15
17-FEB-19 12:34:19
17-FEB-19 12:38:11
17-FEB-19 12:42:41
17-FEB-19 13:20:59
17-FEB-19 14:25:34
17-FEB-19 15:03:48
17-FEB-19 16:00:13
17-FEB-19 16:30:25
18-FEB-19 8:03:56
18-FEB-19 9:19:46
18-FEB-19 9:36:23
18-FEB-19 10:14:26
18-FEB-19 10:51:18
18-FEB-19 11:40:40
18-FEB-19 12:07:02
18-FEB-19 12:31:45
18-FEB-19 13:04:24
18-FEB-19 14:13:12
18-FEB-19 14:41:34
18-FEB-19 15:16:58
18-FEB-19 15:49:58
18-FEB-19 15:56:21
18-FEB-19 17:09:49
19-FEB-19 8:30:46
19-FEB-19 9:40:12
19-FEB-19 10:53:45
19-FEB-19 11:21:14
19-FEB-19 12:11:51
19-FEB-19 12:46:11
19-FEB-19 13:31:49
19-FEB-19 14:55:11
19-FEB-19 15:19:32
19-FEB-19 15:28:01

4 comments

  • mynd af montagut

    montagut 6.3.2019

    Sou uns cracs!! Felicitar-vos per la tasca feta.
    Salut amics!!

  • mynd af capita haddock

    capita haddock 7.3.2019

    Aquestes sortides de 4-5 dies montagut, són un moment de tranquil·litat i reflexió, a la vegada que ens permeten conèixer nous indrets realment fantàstics!!! Les serres de Llaberia i Montalt estan farcits d'aquests paratges.
    Salut i Cames!!

  • mynd af Senderisme en tren

    Senderisme en tren 3.5.2019

    Bon dia Capità,

    Acabo de descobrir que han creat la travessa 'Camí de Mestral'. Una ruta de quatre dies similar a la teva proposta però un xic menys muntanyenca.

    http://www.terresdemestral.cat/ca/cami-de-mestral

    Salutacions i bona ruta!

  • mynd af capita haddock

    capita haddock 3.5.2019

    Molt interessant Senderisme en tren! Així tenim dues opcions més o menys aventurera ;-)
    Em va semblar un territori magnífic per caminar i gaudir a glopades.
    Salut i Cames!!

You can or this trail