Xixona,Mirador Port de la Carrasqueta,Ruïnes de diferents Massos i Pous de Neu,Cim del Cremat,Refugi dels Esbarzer,Cim del Corbo

La Carrasqueta és una serra situada entre els termes municipals d'Ibi, Alcoi i Xixona, al final de la Vall de la Canal (entre Alcoi i Xixona). El seu cim és el Cim de la Carrasqueta, també conegut com a Cabeçó de Corbo que es troba a 1204 m.s.n.m, dins del terme municipal d'Ibi.

Una muntanya que destaca per les seues carrasques mediterrànies, un preciós paisatge que fan d'ella un destí perfecte per al senderista.

Els aprofitaments dels recursos naturals, de la serra han marcat fins als nostres dies un moviment econòmic important, quedant de tot això i com a testimonis muts moltes antigues masies les que serien les encarregades dels aprofitaments agrícoles i ramaders. Alguna d'aquestes masies com el Mas del Fons, Mas de L’Emeta, Mas del Mal Any enclavades en la zona coneguda com La Canal, compartirien l'activitat amb el Mas del Riu Rau, Mas dels Capellans, Mas de Rovira, Mas de Sant Ignasi, enclavats al costat d'altres masies en la part més alta de la serra.

Moltes són les masies existents per tot el territori de la serra, algunes d'elles segueixen amb l'explotació agrària i ramadera, unes altres han quedat abandonades i en l'actualitat presenten un estat de ruïna. Unes altres s'han convertit en segona residència per als seus propietaris sent tan sols ocupades en temporades vacacionals o de caps de setmana.

Els pous de neu enclavats en la zona nord de la serra, serien els encarregats de fabricar el gel per a la indústria de gelats de la població de Xixona i Alacant. Gel que emmagatzemaven en aquests pous durant l'època hivernal on es recollia la neu caiguda, depositant-la posteriorment en aquests pous, on es compactava i emmagatzemava fins a l'arribada de l'estiu quan seria comercialitzada.

Quatre d'aquestes caves o pous de neu, van ser explotats per Ignacio Sevilla Sala de sobrenom Carrascó, motiu pel qual els diferents pous de neu són coneguts amb el nom de Carrascó. El seu principal objectiu seriosa proveir de gel a la comarca de L’Alacanti. Les construccions d'aquests pous o caves es remunten al segle XVIII ( 1780 – 1790 ).

Descripció de la ruta:

Deixem el nostre vehicle estacionat a l'aparcament del mirador del Port de la Carrasqueta, iniciem la ruta per un sender que tenim a la dreta, després de pocs minuts caminant per aquesta senda travessem la carretera cv-800 i agafem un camí/pista forestal pel qual en pocs minuts anem fins a les ruïnes del Mas de Sant Ignasi, als voltants d'aquest trobem un aljub, la casa dels Nevaters i el Pou de Neu de Sant Ignasi.

A continuació reprenem la marxa i continuem el nostre recorregut fins que arribem a les ruïnes del Mas de Miralles on fem una breu parada, al seu voltant tenim també un pou d'aigua, des del costat d'aquest Pou ens enfilem muntanya cap amunt per una antiga pista forestal en desús i quasi desapareguda per anar fins a les ruïnes del Pou de Neu de Miralles, vist aquest baixem de nou al camí/pista forestal per seguir endavant amb la nostra ruta.

Un poc més endavant a la vora del camí trobem les ruïnes del Mas del Xiquet i el Pou d'aigua de l'esmentat Mas, en aquest no he posat cap waypoint assenyalant la seua ubicació, però el veureu perquè és passa pel seu costat.

Seguim un tram més cap endavant per aquest camí fins que finalment l'abandonem per agafar un sender pèl qual anem muntanya cap a dins en una suau però prolongada pujada.

Anem caminant per aquesta senda que contínuament té una tanca metàl·lica al seu costat dret fins que arribat el moment per un dels forats d'aquesta tanca metàl·lica decidim pujar muntanya a la travesa (100 metres) per interceptar el sender que en tan sols 1 minut ens porta a coronar el Cim del Cremat (1.242 m.s.n.m) des del qual tenim unes magnífiques vistes del Puig Campana, l'Aitana, la Penya Migjorn entre altres.

Coronat aquest cim i després d'haver gaudit de les vistes que ens ofereix anem descendint per un sender que de vegades no està molt clar per on seguir cap endavant, de tant en tant trobem marques de pintura de color groc que ens ajuden un poc en l'orientació del nostre recorregut, en aquest tram considere oportú que aneu seguint el recorregut del track amb atenció.

Finalment aquesta senda acaba portant-nos fins a l'encreuament on sortim a un camí formigonat, en aquest primerament ens dirigim a la nostra esquerra per anar a veure les ruïnes de dos antics pous de neu.

Seguim aquest camí, que pocs minuts després abandonem per pujar muntanya a la travessa per anar a veure les ruïnes del primer, conegut com el Pou de Neu de Jeroni el Vermell, seguidament baixem i tornem de nou al camí per continuar i anar a veure el pròxim Pou de Neu.

Tan sols uns metres més endavant novament deixem aquest camí per agafar un sender, que antigament sembla que era una pista forestal per poder arribar fins al Pou de Neu de la Font de l'alegria.

Una vegada visitat tornem sobre els nostres passos fins a l'encreuament
pero en aquesta ocasió ens n'anem cap a la dreta, al cap d'uns pocs metres arribem al Refugi dels Esbarzerets, li donem una ullada ràpidament i continuem cap endavant.

Al principi en suau, però prolongat ascens anem pujant cap amunt, més endavant ja és terreny pla, seguidament ens desviem breument per anar fins al vèrtex geodèsic del Cim del Corbo (1.204 m.s.n.m), després de gaudir de les vistes que ens ofereix tornem de nou al sender principal per continuar cap endavant.

Més endavant trobem la fita de termes que separa els termes de les localitats d'Ibi, Xixona i Alcoi, reprenem la marxa per poc després agafar un camí a la dreta que està senyalitzat com a propietat privada, aquest és l'assagador Reial d'Alcoi, el qual utilitzem per anar descendint ja cap al punt d'inici de la ruta.

Al cap d'una estona abandonem aquest per agafar un altre camí que finalment ens porta fins a la carretera cv-800, la qual creuem travessant un túnel per a continuació agafar el sender que va pararel a la carretera, fins que tornem al Mirador del Port de la Carrasqueta on posem el punt final a la nostra ruta de hui, espere que us agrade i si voleu deixeu els vostres comentaris.

Fins a la pròxima, salut i muntanya.