Niðurhal

Fjarlægð

65,79 km

Heildar hækkun

333 m

Tæknilegir erfiðleikar

Miðlungs

Lækkun

333 m

Hám. hækkun

348 m

Trailrank

63 5

Lágm. hækkun

178 m

Tegund leiðar

Hringur

Hnit

2200

Hlaðið upp

21. mars 2018

Tekið upp

mars 2018
  • Einkunn

     
  • Upplýsingar

     
  • Auðvelt að fylgja

     
  • Landslag

     

Senda í GPS tækið þitt

Sæktu leiðir frá Wikiloc beint á Garmin, Apple Watch eða Suunto.

Sækja Wikiloc Premium Uppfæra til að fjarlægja auglýsingar
Senda í GPS tækið þitt Senda í GPS tækið þitt
Vertu fyrst/ur til að klappa
1 athugasemd
 
Deila
-
-
348 m
178 m
65,79 km

Skoðað 1809sinnum, niðurhalað 27 sinni

nálægt Bell-lloc d'Urgell, Catalunya (España)

La 4a Séquia del Canal d’Urgell, forma part del patrimoni medi ambiental de Ponent, fou construïda entre el 1853 i el 1865, al mateix temps que el Canal d’Urgell.

A la sèquia l'acompanyen paral•lels, una gran diversitat d’arbrat constituït per freixes i àlbers, plataners, o oms, així com petits bosquets a l’entorn de la séquia, on hi trobem ginestes, esbarcers, lúpol, arç blanc, que formen un espai natural d’especial interès on podem trobar fauna tan diversa com els insectes sabaters, la polla d'aigua, el picot verd, i la rata d'aigua, tant característics de la Plana de Lleida.

Aquesta infraestructura, ha deixat un important patrimoni vinculat a ell, cases, aqüeductes, túnels, ponts, salts d'aigua, molts d’ells amb un regust neoclàssic, que connecten a la perfecció amb l’entorn arbrat, generant un veritable paisatge de postal.

La ruta que us proposem ressegueix la totalitat de la 4ª sèquia des del seu naixement al collet, fins a l’entrada a ciutat de Lleida, passant per tots els singulars punts que hi ha durant el seu recorregut.

-Nou Salt
-Pont Negre
-Salt de la 1ª Màquina
-Salt de la 2ª Màquina
-Banqueta de Junda
-Font de Paradell
-Casella de Lisa
-El Meandre de la 4ª sèquia...

Fa temps l’aigua potable del nostre poble provenia de la 4ª sèquia, des d’on encara avui se n’utilitza la tubària que baixava directa al diposit, per a reg de finques.

Per arribar fins al naixement de la quarta sèquia, ho farem passant direcció Sidamon, per la Torre del Molinet, per pujar fins dalt la Serra de Mollerussa i passar pel jaciment del Tossal de les Tenalles per baixar a la sèquia de la Serra i seguir-la fins a l’Espai Natural del Tossal de l’Infern.

Des del final de la sèquia i per matar la jornada pujarem dalt el Tossal de Moradilla per visitar la fortificació i gaudir d’una de les millors vistes de la plana de ponent, per baixar altre cop cap a Bell-lloc d'Urgell.



Sortida i arribada: Parc Municipal
Modalitat: btt
Temps: 3:30 - 5:00 hores
Modalitat: btt
Distància: 66 km
Desnivell: 333m +
Fallegt útsýni

FORTIFICACCIÓ DE MORADILLA

  • Mynd af FORTIFICACCIÓ DE MORADILLA
  • Mynd af FORTIFICACCIÓ DE MORADILLA
  • Mynd af FORTIFICACCIÓ DE MORADILLA
Va ser un dels punts estratègics de l’exercit republicà i això va el fortifiqués a consciència
Varða

Casella del Lisa

  • Mynd af Casella del Lisa
Antiga estació reguladora d'aigua de la Casella del Lisa Enllaç del Canal Auxiliar d'Urgell i la Sèquia Quarta del Canal d'Urgell on hi han diferents reguladors i sobreeixidors de les seves aigües.
Foss

Darrer salt de la Sèquia Quarta del Canal d'Urgell

  • Mynd af Darrer salt de la Sèquia Quarta del Canal d'Urgell
a partir d'aquest salt d'aigua, que dona a l'antiga carretera N-II, la 4ª sèquia es soterra fins a desembocar al riu Segre a la Mitjana. Hi ha una bona panoràmica de ciutat de Lleida
Foss

Els Nou Salts

  • Mynd af Els Nou Salts
Els Nou salts cobreixen un desnivell de 23 metres en poc més de 300 metres i constitueix un dels indrets més bonics d'aquest itinerari, sobretot en l’epoca del rec, quan l’aigua baixa amb força aquests nou salts. Els Nou Salts tenien la finalitat de frenar la velocitat de l’aigua en zones on hi havia un fort desnivell. No va ser fins al final del segle XX que es van aprofitar aquests desnivells per produir energia elèctrica mitjançant la força de l’aigua.
Lind

Font Del Pradell

  • Mynd af Font Del Pradell
És d'origen islàmic. Malauradament només conserva l'arc de pedra de la seva façana i alguns dels seus esglaons. Des de la construcció de la Sèquia, ara fa aprox 150 anys, la font va quedar inundada pel nou nivell més alt de la capa freàtica. La galeria baixava uns vuit o deu graons fins a trobar l'aigua. La importància per als habitants de la contrada la determina l'arc que n'emmarca l'entrada, potser del segle XVII. La coberta posterior ja és derruïda. Un cop inundada, asseguren que continuà essent punt de trobada d'enamorats: de sadollar els assedegats d'aigua a sadollar els assedegats d'amor.
Varða

Inci 4a sèquia - lo collet

Inici del nostre recorregut amb btt per la 4ª sèquia. A l'altre costat de la carretera hi ha la zona del Collet que és un espai on trobem alguns elements significatius i destacables de la ruta. El primer es tracta d’un espai arbrat amb molt d’ombradiu, on es pot observar el desviament d’una bona part del cabal del canal principal cap a la sèquia 4a per un sistema de comportes que en l’actualitat ja funciona totalment automatitzat. També hi trobem una casella de dos pisos –la majoria només tenen planta baixa–, ja que hi residia un canaler de rang superior i coordinador de tots els canalers de la zona. Finalment trobem l’edificació d’una minicentral que antigament havia estat una fàbrica de paper que funcionava amb energia hidràulica.
Varða

Juneda

  • Mynd af Juneda
La 4ª sèquia creua el poble de Junda, d'est a oest.
Toppur

La Fita Alta

  • Mynd af La Fita Alta
Punt més elevat de la Serra de Mollerussa, on hi ha unes grans vistes de la plana d'Urgell i de tot ponent. cim del llistat de 100 cims de la feec,
Mynd

Meandre 4a Sèquia

  • Mynd af Meandre 4a Sèquia
Meandre boscos, que fa la 4ª sèquia abans d'arribar a la caseta dels nou salts
Varða

Ninot A2

  • Mynd af Ninot A2
peculiar ninot de la A2
Fallegt útsýni

Observatori Republicà / Niu de metralladores (Guerra Civil)

  • Mynd af Observatori Republicà / Niu de metralladores (Guerra Civil)
construït per la rereguarda republicana al punt mes a l’oest de la serra de Mollerussa i Sidamon i que permetria afrontar amb eficàcia qualsevol atac de l’exercit nacional. Búnquer del bàndol republicà. Fet amb obra i formigó data de 1938.
Varða

Palanca

Stöðuvatn

Pantà del Bas

Durant el recorregut de la Quarta Sèquia trobem diferent pantans que reben l’aigua del canal, i que serveixen per garantir el reg. Alberguen diferent fauna d’aus, mamífers i rèptils, així com vegetació típica com canyissars.
Stöðuvatn

Pantà del Cos

Safn

Poblat Ibèric Del Tossal de Les Tenalles

  • Mynd af Poblat Ibèric Del Tossal de Les Tenalles
El Tossal de les Tenalles és un jaciment ibèric que es troba al municipi de Sidamon, a la comarca del Pla d'Urgell.
Brú

Pont Negre

  • Mynd af Pont Negre
És un dels nombrosos ponts que es construïren amb la realització del canal. Malauradament dels ponts originals, només en resten tretze a la Quarta Sèquia. Construïts amb pedra, destaquen pels carreus ben treballats en l’arc rebaixat de l’ull, i amb una llum d’uns 3 metres.
Foss

Salt de la Primera Màquina

  • Mynd af Salt de la Primera Màquina
Al 1902 fou construïda la petita central hidroelèctrica, coneguda amb el nom de 1a Màquina. Aprofitava el desnivell o salt per a la generació d’energia, L’electricitat produïda, va servir per portar la llum al nucli de Juneda, essent doncs, un patrimoni d’especial record per als junedencs.
Foss

Salt de la Segona Màquina

  • Mynd af Salt de la Segona Màquina
L’any 1911, s’hi va construir una petita central hidroelèctrica aprofitant el desnivell del salt. De característics similars a la 1a Màquina, podia produir 81, cavalls, aprofitant el gran desnivell que hi havia, de 5.91 m. No us podeu perdre el salt de l’aigua en plena època del rec.
Varða

Sidamon

  • Mynd af Sidamon
Poble de Sidamon
Minnisvarði

Torre del Molinet

  • Mynd af Torre del Molinet
Torre que antigament era un dels dos molins que tenia el nostre poble.
Varða

Tossal de l'infern

  • Mynd af Tossal de l'infern
ESPAI NATURAL DEL TOSSAL DEL L’INFERN, és un dels 5 tossals que formen els singulars TOSSALS DE TORREGROSSA, com a espais naturals que presenten una vegetació típica semiàrida representada per comunitats herbàcies de llistonar i arbustives de siscallar, timonedes i brolles.

1 athugasemd

  • Mynd af folguereta

    folguereta 26. mar. 2018

    Ég hef fylgt þessari leið  Skoða meira

    l’aigua és vida!!

Þú getur eða þessa leið