14. Bell-lloc d'Urgell- Estany d'Ivars i Vila-Sana

La ruta que us proposem avui, en portarà a visitar l'Estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, és sens dubte, un dels llocs més visitats de la nostra comarca, un potencial del turisme a casa nostra, i que molta gent del nostre poble segurament encara ha visitat o el visita poc.

Ho farem des seguint les marques del camí de Sant Jaume fins a l’arribada a Vila-Sana, des d’on ens dirigirem a l’estany, per a fer tot el seu perímetre. La Tornada la farem resseguint el Canal Auxiliar d’Urgell i la 3a sèquia fins a Bellvís, o arribarem a Bell-lloc d’Urgell seguint el camí de Bellvís.

L’estany és un punt clau per la migració de molts ocells, que torben en l’Estany d’Ivars d’Urgell i Vila-Sana un petit gran oasi, i que el converteix en un lloc idoni per anar-hi a passejar envoltat de natura. Un lloc clau en la recuperació de la biodiversitat a la nostra comarca.

Tot i això, l’història de l’estany bé, de lluny, com així ho podem veure en el relat que en a la wikipedia.

La formació de l'estany es remunta milers d'anys enrere i és causat per les condicions geològiques del terrenys: la presència i aflorament d'aigua en un fons impermeable provocà que la poca aigua que hi arribava s'hi acumulés sense possibilitat de drenatge lateral. Aquest estany era de poca profunditat i d'aigües salobrenques i alguns estius, s'arribava a assecar completament.

Tot això va canviar dràsticament amb la construcció del canal d'Urgell (1861) i la consegüent aportació d'aigües del riu Segre a la Plana d'Urgell, es generalitzà la circulació d'aigües superficials i subterrànies de manera que l'antiga cubeta esdevingué receptora de desguassos de regs. Aquest fet va comportar un gran augment de l'estany, que s’ha convertir en el més grans de la Catalunya, però no, en el de més capacitat.

L'estany es va convertir en un centre de vida social, econòmica i cultural per als pobles del voltant, com així ho recrea Cal Sinen. La caça hi era molt important, sobretot la d'anàtids. S'hi organitzaven caceres en les quals es podien abatre centenars d'ànecs i fotges en una sola jornada. La pesca també hi era molt abundant, sobretot la de l'anguila, molt apreciada culinàriament. Era molt característica la pesca de l'anguila a Ca l'Aragonès, situat al punt on hi havia la sortida d'aigües de l'estany, ja que per un sistema de reixes se n'hi atrapava gran quantitat.

Històricament la dessecació de les zones humides havia estat molt habitual. Hi va haver un primer intent de dessecació l'any 1914, però no va reeixir perquè el regants de la zona s'hi van oposar. Més endavant la conjuntura històrica i el fet que els promotors del Proyecto de Saneamiento pretenien obtenir més terrenys de conreu va contribuir a la dessecació i desaparició de l'estany l'any 1951, en contra de la voluntat popular.

L'estany havia restat ben viu a la memòria popular. Això va fer que després de 40 anys es plantegés la possibilitat de tornar a omplir-lo. A principis dels 90, l'ajuntament d'Ivars d’Urgell assumí la voluntat de tirar endavant el procés de recuperació de l'estany.

El 19 de febrer de 1993 se signa un protocol de recuperació de l'estany amb els ajuntaments d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell i la Diputació de Lleida.

El 1995 el Departament de Medi Ambient aprova el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l'estany d'Ivars. El 1996 es redacta el projecte executiu de recuperació i condicions de l'estany.

Finalment l'11 d'octubre de 2002 es constitueix el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana com a òrgan encarregat d'adquirir les finques i portar a terme els treballs necessaris per a la seva recuperació. La seu del consorci es troba en el Consell Comarcal del Pla d'Urgell.

A finals del 2002 i principis de 2003 s'adquireixen les 165 finques necessàries per a la reconstrucció de l'estany, s'actualitza el procés executiu i s'inicien els primers treballs.

Per a la recuperació de l'estany s'han dut a terme diferents treballs: enderroc d'un magatzem agrícola, trasllat d'una línia elèctrica, condicionament de la xarxa de regs i drenatges, moviments de terres per perfilar el perímetre i crear illes, condicionament dels accessos i dels itineraris naturalístics amb miradors, aguaits i embarcadors.

El primer semestre de 2005 es van acabar les obres i treballs de condicionament de la zona lacustre. Posteriorment es va iniciar l'emplenament, que es completà durant el 2009, any en el qual l'estany va rebre 50.000 visitants. Durant el procés d'emplenament i un cop assolit el nivell màxim d'aigua, l'estany i el seu entorn ja ens mostren una sèrie de transformacions ecològiques, amb un increment de la flora i de la fauna i la recuperació d'un paisatge privilegiat.

Sortida i arribada: Parc Municipal
Temps: 2:30h - 3:30h
Modalitat: btt
Distància: 42 km
Desnivell: 100m+
Info: https://goo.gl/wR4zrz