Tími  3 klukkustundir 39 mínútur

Hnit 4336

Uploaded 23. október 2020

Recorded október 2020

-
-
385 m
7 m
0
7,6
15
30,5 km

Skoðað 158sinnum, niðurhalað 16 sinni

nálægt Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)

Aquesta ruta pot semblar curta, i ho és, però esta farcida de punts d’interés.
La idea era fer un volt per els voltants de Santa Cristina d’Aro per baixar per un espectacular sender de sauló d’uns sis kilómetres i gaudir-ne de la baixada.
Sortim de Santa Cristina cap al sud, creuant el Ridaura i fem un volt per Les Comes, visitant el pi monumental, fins trovar el GR92-1 que seguirem mes o menys fidelment fins a Romanyà de la Selva.
De camí visitarem la Font del Penedés i el paradolmen del Camp d’en Guitó.

FONT DEL PENEDÉS:
L’aigua que brolla d’aquesta font és picant i molt ferruginosa i i antigament s’havia comercialtzat. Segons les analítiques l’aigua conté: 3, 68 mg/l de ferro i 1.364 mg/l d’anhídric carbònic lliure. La primera comercialització de l’aigua de la font es remunta a l’any 1906. L’any 1925 el preu de l’ampolla de litre era de 20 cèntims de pesseta, que la convertien en un producte de luxe. La comercialització es va acabar l’any 1965 quan l’envasament artesanal no va poder competir amb les noves tècniques de comercialitzar l’aigua aparegudes al mercat.

PARADOLMEN DEL CAMP D'EN GÜITÓ:
El Paradolmen del Camp d'en Güitó (també anomenat Paradolmen de l'Oliveret) es troba al nord-oest de Romanyà de la Selva.
La cambra de tres pedres fa uns 2,0 m de llarg, 0,7 m d’amplada i 1,0 m d’alçada. Altres pedres, que suggereixen una classificació com a paradolmens, es troben a la rodalia immediata. Com que una gran part de la construcció és d’origen natural, es parla d’un paradolmen. La caixa de pedra "Cista de l'Oliveret" es troba a uns 8,0 m al sud.
Durant l'excavació, J. M. Almeda no va fer cap troballa. Durant l'excavació de L. Luis Esteva, es va trobar un tros de ceràmica de color terrós.
No està clar si l’estructura orientada nord-sud descoberta per A. Lozano i A. Solà i excavada per J. M. Almeda i L. Luis Esteva és un dolmen, un paradolmen o una caixa de pedra. El complex granític està datat al període calcolític (2200-1800 aC).


SANT MARTÍ DE ROMANYÀ:
L'edifici que acull l'església parroquial és un immoble d'estil del primer romànic dels segles X i XI, dedicada el 1019. De planta de creu grega, l'absis de planta trapezoïdal es troba al braç de llevant i les voltes de canó són reforçades amb arcs de ferradura. A la intersecció dels braços del transsepte s'hi dreça una estructura pseudocopular, molt més elevada que la resta d'espais, la qual cosa fa sobresortir aquest creuer pel dessobre dels braços del cos. Tot i que és considerada una construcció preromànica, té ja elements constitutius del romànic ple, com les finestres de doble esqueixada. La porta d'accés al temple se situa a migdia.
Com a element posterior, hom troba el campanar, d'un estil romànic més evolucionat. Es tracta d'una torreta quadrada d'un sol pis amb finestres geminades de columneta i capitell mensuliforme, sense decoració. Es construí annexat al cos central, en part sobre el braç nord del creuer. Es data entre els segles XI i XII, amb un afegit piramidal a la cúspide d'època més moderna.
En una cronologia similar a la del campanar s'afegí una sagristia al braç sud del creuer que desfigura la forma original de l'absis. Al costat del temple, s'hi situaven la rectoria i el cementiri parroquial. El cementiri fou clausurat el 1911 per raons higièniques i traslladat als afores de la població. Per la seva banda, la rectoria fou desafectada a mitjan segle XX.


Sortim de Romanyà cap el Sud-Est en dirección a la Font de la Castanyeda.

FONT DE LA CASTANYEDA:
La font de la Castanyeda d'en Cama, com indica el seu nom, es troba ubicada a la vora d'una castanyeda, al vessant nord-est del Puig dels Dòlmens (347 msnm), Santa Cristina d'Aro, en un indret fresc que conserva una notable verdor, un fet que és d'agrair en els temps que corren.
Es tracta d'un petit exemple dels claps de castanyers que foren plantats antigament en alguns indrets ombrívols i frescos de les Gavarres, generalment als vessants nord de la muntanyes. Altres exemples de castanyedes gavarrenques són la Castanyeda d'en Gironès, la Castanyeda dels Bacs d'en Medinyà o la Castanyeda d'en Genoer, entre d'altres.


Continuem camí envoltant el Puig d’en Ponç (no val la pena pujar, no es veu res) de camí cap a la urbanització de la Roca de Malvet.
Dalt de tot hi ha unes vistes espectaculars i parem a menjar la fruita que portem i a gaudir per endevant la baixada que ve tot seguit.
No només es paradís betetero també hi ha uns quants punt d’interés.

DOLMEN DE MAS BOUSSARENYS:
El Dolmen del Mas Bou-Serenys (també anomenat Dolmen del Mas Bouserenys, Dolmen del Mas Bousarenys o Dolmen del Mas Boussarenys) es troba al nord del veïnat de la Roca de Malvet al nord de Santa Cristina d'Aro al sud de la Comarca Baix Empordà a la província Girona a Catalunya a Espanya.
Descobert el 1912 per Manuel Cazurro i Ruiz, el nord-oest-sud-est orientat entre el 2500 i el 1800 aC. El dolmen construït a BC té una cambra llarga i rectangular a la part frontal. Les excavacions van ser realitzades el 1918 per A. Klaebisch i el 1953 per Ll. Esteva.
El turó rodó encara és ben visible. L’interior de la cambra de lloses de granit fa uns 6,0 m de llarg, 1,8 m d’amplada i 1,7 m d’alçada. Hi ha 10 plaques de la cambra i cinc del passadís i una de Ll. Esteva va col•locar pedra de pedra el 1953. Faltaven els dos panells laterals posteriors de l'oest i van ser substituïts per un bloc erràtic. Un curt tram del Ganges s'ha eliminat a l'est.
Algunes de les troballes de l'excavació d'A. Klaebisch s'han perdut. Les que s’han conservat es dipositen al Museu de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Es van trobar nombrosos fragments d'ossos humans, fragments i dents. A més, 10 ganivets (3 grans, 7 més petits), sis puntes de fletxa, fragments de vasos de campana, unes 20 perles de pedra calcària i esteatita i una pissarra oval de pissarra amb vores aplanades.


TAFONE, TAFFONI O TAFONI:
Taffoni, tafoni o tafone (en català) designa en geomorfologia una forma en cavitat o buit arrodonit, d'una grandària des de pocs centímetres a diversos metres, tallada per l'erosió en roques cristal•lines o arenisca, en climes secs o en algunes costes.1 Els tafoni es poden trobar en totes les àrees del món, però són més comuns en les zones marítimes, en les zones àrides i en els deserts.
Hi ha moltes explicacions sobre l'origen dels tafoni: erosió eòlica (corrasión), erosió a causa de les sals, diferències en la cohesió interna i en la permeabilitat de la roques, durada del període sec entre diversos períodes humits, etc.


Arribem al Carrilet i, com se'ns ha fet curt, passem de llarg Santa Cristina en dirección a Castell d’Aro, tornem a crear el Ridaura i tornem a l’inici per una pista cómoda i farcida de masies i molins d’antic.

Salut!
Varða

01 Santa Cristina D'Aro. Inici

Gatnamót

02 A la dreta

Tré

03 Pi Monumental

Varða

04 Mas Pla

Gatnamót

05 A la dreta

Carretera de Solius
Varða

06 Mas Tapioles i Can Pijoan

Varða

07 Carrilet

Gatnamót

08 A la dreta

Gatnamót

09 A la dreta

Gatnamót

10 Giv-6612, a la dreta

Gatnamót

11 A la dreta

Varða

12.1 Desviament a la font del Penedés

Deixem la bici amagada i baixem al cau de la font del Penedés. Val la pena.
Lind

12.2 Font del Penedés

Varða

13 Can Cateura

Gatnamót

14 Giv-6612 a la dreta

Gatnamót

15 A la dreta

Gatnamót

16 A l'esquerra

Gatnamót

17 A l'esquerra

Fornleifasvæði

18 Paradolmen del Camp d'en Güitó

Gatnamót

19 Giv-6612 a la dreta

Varða

20 Romanyà

Romanyà de la Selva és una entitat de població del municipi de Santa Cristina d'Aro. Se situa al cor de la serralada de les Gavarres marítimes, a 325 m sobre el nivell del mar i a uns 6 km de Platja d'Aro, a la Costa Brava centre. L'entitat de població inclou, a més del nucli de Romanyà, els nuclis de Sant Miquel d'Aro i la Urbanització de Vall Repòs. La població de Romanyà es troba inserida al bell mig del massís de les Gavarres marítimes, que és un espai natural protegit (PEIN) per la Generalitat de Catalunya. Dins l'àrea de l'entitat de població, s'hi poden trobar les fonts de Romanyà (Font del Prat, font Josepa, font de la Vall, font Sotera, font del Llop i font dels Castanyers), diverses rutes i senders, a més d'un sender de Gran Recorregut (GR-92), paratges naturals (les Mirandes –amb el seu mirador sobre la vall d'Aro–, les Valls, la Castanyeda d'en Cama, l'Hort de Can Cama, el puig l'Aldric, el puig dels Dòlmens, el puig del Roquet o el puig d'en Ponç). Igualment, hi ha exemplars de grans arbres, com el Pi gros d'en Cama (un Pinus pinea) o el Suro gros del Senyal Vell (un Quercus suber).
Helgur staður

21 Sant Martí de Romanyà

Varða

22 Plaça de la Rectoria

Varða

23 Bust de Mercè Rodoreda

Varða

24 A l'esquerra

Varða

25 A la dreta

Gatnamót

26.1 Desviament a la font de la Castanyeda

Lind

26.2 Font de la Castanyeda

Font de la Castanyeda d'en Cama.
Gatnamót

27 A la dreta

Gatnamót

28 A l'esquerra

Gatnamót

29 A la dreta

Fallegt útsýni

30 Vistes espectaculars

Varða

31 Roquissar

Fallegt útsýni

32 Vistes

Varða

33 Roquissar

Fornleifasvæði

34 Dolmen del Mas Boussarenys

Varða

35 Roca amb tafone

Tafone, taffoni o tafoni es una cavitat de formes arrodonides produïda en les roques per culpa de l'erosió.
Rústir

36 Mas Maiensa

Ruïnes
Gatnamót

37 A l'esquerra

Gatnamót

38 A l'esquerra, Carrilet

Ruta Del Carrilet
Varða

39 Molí del Cuc

Varða

40 Molí d'en Tarrés

Varða

41 Can Duràn de Bufaganyes i Can Jofre

Íþróttamannvirki

42 Golf Costa Brava

Athugasemdir

    You can or this trail