Moving time  6 klukkustundir 52 mínútur

Tími  einn dagur ein klukkustund 33 mínútur

Hnit 3121

Uploaded 27. september 2018

Recorded september 2018

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
2.775 m
1.595 m
0
4,2
8,4
16,88 km

Skoðað 453sinnum, niðurhalað 19 sinni

nálægt Tabescán, Catalunya (España)

Aquesta excursió va recomanada per als que busqueu sortides per indrets "deixats de la mà de Déu" però que a la vegada siguin gratificants i on podeu gaudir de solitud acompanyada de vistes extenses i extraordinàries.
Inicialment es segueix el GR de les Bordes de Noarre al refugi de Certascan, però això és només "l'aperitiu", perquè a partir de la pleta de Guerossos s'abandona el GR, i llavors la solitud és total fins a retrobar-lo de nou a l'indret dels estanys Blaus; és a dir per les carenes, crestes i cims no hi trobareu a ningú.
L'esmentat GR tampoc no és que sigui gaire transitat, ja que a l'anada vaig trobar una parella que baixaven i a la tornada una parella més que pujaven. Això és tot el "personal" creuat en dos dies.
He catalogat l'excursió com a difícil ja que el desnivell a superar és de 1400 metres i hi ha sectors que requereixen coneixements d'alta muntanya i de saber crestejar, com la cresta que uneix el pic de la Lleia (ó Llea) i el pic de Lasaugède (o de la Collada de l'Estany Blanc); tanmateix la pujada al pic de Marterat no és difícil, però el desnivell és molt fort i per pendents d'herbei.
En concret ens passejarem per les valls de Flamisella i de Guerossos que queden enclavades entre els colls de Tavascan i de Certascan. Aquests dos colls s'emporten majoritàriament els excursionistes de la zona (tret del refugi del Mont-roig, queda més a ponent). És freqüent anar d'excursió a l'estany del Port de Tavascan i encara ho és més anar al pic de Certascan; així doncs la zona que queda al mig resta reservada als amants de zones solitàries.
Particularment és una zona que m'agrada molt visitar, i qualsevol excusa és bona per anar-hi; vegis els itineraris del wikiloc:
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pics-de-flamisella-2783m-i-montabona-2789m-5258726
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/bordes-de-noarre-pics-de-guerossos-2736m-i-certascan-2853m-7139732
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/bordes-de-noarre-i-pics-de-montabona-2789m-punta-n-2840m-i-certascan-2853m-14670826
https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/bordes-de-noarre-i-pics-de-sebolles-2655m-gueron-2680-guerossos-2734m-i-piquet-de-guerossos-2583m-18503647
o al blog:
http://estanysicims.blogspot.com/2017/04/bordes-de-noarre-i-pics-de-flamisella.html
http://estanysicims.blogspot.com/2017/04/bordes-de-noarre-i-pics-de-guerossos.html
http://estanysicims.blogspot.com/2017/04/bordes-de-noarre-i-pics-de-montabona.html
http://estanysicims.blogspot.com/2017/07/bordes-de-noarre-i-pics-de-sebolles.html
Aquesta excursió està planejada per a pujar al pic de Marterat i per passar la nit a l'estany de Flamisella.
El primer era per a tornar-hi, ja que la primera i única vegada que hi havia pujat fou el llunyà 1985, i un intent fallit amb esquís el febrer del 1986; i el segón passar la nit a l'estany era una asignatura pendent, ja que porto varies nits entre la pleta de Guerossos, l'estanyet Inferior de Guerossos, els estanys Blaus i els estanyols de Canals; però em faltava el de Flamisella.
Degut a aquesta pernoctació, a la tornada, en arribar a l'estanyet Inferior de Guerossos, el traçat en lloc de seguir el GR direcció a la pleta de Guerossos, gira a la dreta i torna a l'estany de Flamisella, per tal de recollir-hi el patracols que hi havia deixat.
És opcional anar-hi, però el corriol que uneix els dos estanys és molt curt, fa poca pujada i és molt bonic.
Des dels cims la panoràmica va des del massís de la Maladeta, amb l'Aneto, el dels Besiberri, Ventolau, Mont-roig, Mont-valier, etc. etc. a ponent, a pica d'Estats, Sotllo, Monteixo, Baborte, etc. etc. a llevant. També és veu un puntet blanc que brilla als peus del Mont-roig i és el refugi Enric Pujol o del Mont-roig al costat de l'estany Inferior de la Gallina. L'estany de Mariola, Montareny, Flamisella, Blaus i Blanc de Guerossos, així com una profunda visió de l'Arieja i de la vall de la Noguera Pallaresa.
Cal dir també que el pic de Marterat és perfectament visible quan la vall de Cardós s'obre, en primer terme és veu centrat a la vall el punxegut tuc del Caubo i a l'esquerra i més al fons es veu un altre cim punxegut en forma de con gairebé perfecte, aquest és el pic de Marterat.
Un altre indret destacat son les bordes de Noarre, un conjunt de bordes, situades en un indret de gran bellesa, i a 10 minuts de la pista a la pleta Palomera.
Per situar-nos en aquesta pista hem d'anar a la vall de Cardós i seguir la carretera fins el final on hi ha el poble de Tavascan, a la sortida segueix la pista al pla de Boavi, però només sortir del poble hi ha la desviació a l'esquerra que porta a l'estació d'esquí de la Pleta del Prat, carretera asfaltada que seguim fins arribar a les bordes de Quanca.
Just passat el revolt que hi ha en aquestes bordes es travessa el riu de Tavascan i es deixa la carretera a la Pleta del Prat i seguir la pista que surt a la dreta; que evidentment torna a travessar el riu de Tavascan per un altre pont.
És una pista de terra, amb algun sector cimentat i en estat acceptable ja que a Noarre hi ha algunes bordes rehabilitades. Es deixa el vehicle en un revolt molt característic, abans de que la pista comenci una llarga flanquejada vers la pleta Palomera (també és pot reconèixer fàcilment l'indret perquè a partir d'aquest revolt la pista es deteriora).
Trobarem dues tanques a la pista secundària que porta fins les bordes, entre la primera i la segona hem de veure el camí que surt a l'esquerra, ja que si seguim la pista farem volta.
Aquest planer camí ens porta en pocs minuts fins les boniques i renovades bordes de Noarre. L'indret, tal com ja he comentat, és molt bonic.
El camí (GR) travessa les bordes i segueix molt planer per dins d'un bonic bosc de bedolls. Al fons es veu una alta graonada que sembla voler tancar la vall. És just on s'enfilarà el camí després de la planejada inicial. Camí molt ben marcat i el desnivell es va guanyant en fortes llaçades. Poc abans d'arribar al capdamunt de la graonada travessarem el torrent de Flamisella que baixa encaixonat formant un bonic salt d'aigua. Segons el cabdal que porti tindrem més o menys dificultats per a travessar-lo.
Pocs minuts després arribarem a la pleta de Guerossos, on hi ha un panell informatiu de cruïlla de camins, a l'estany de Flamisella, a l'esquerra, i al coll de Certascan, recta, també hi ha les restes d'una antiga cabana.
La pleta de Guerossos queda una mica enclotada i el torrent i crea uns bonics meandres; l'indret és molt bonic; però nosaltres estem situats al costat del cartell, situat en una balconada amb la pleta a un costat i la vista de la vall de Guerossos per l'altre.
La cabana, en ruïnes tenia una vista fantàstica.
El camí vers l'estany i vall de Flamisella passa a tocar de les ruïnes de la cabana i s'enfila de valent per assolir un petit collet molt visible i evident des de la cabana.
Una vegada en el collet el pendent disminueix i el camí penetra a la vall de Flamisella; a mesura que anem avançant la vall es va obrint i ens apareix al fons la inconfusible imatge del pic de Marterat tancant la vall; la clotada on hi ha l'estany s'intueix perfectament i en pocs minuts ens trobem a la sortida d'aigües de l'estany de Flamisella.
Bonic i gran estany, amb unes prades tant al començament com al final.
Indret que mereix una bona aturada per a gaudir-ne.
Revoltarem l'estany per la seva dreta (la nostra esquerra) i una vegada a l'altre extrem començarem a remuntar la coma que mena al visible coll de la Lleia.
El camí s'ha acabat en arribar a l'altre extrem de l'estany i a partir d'ara seguirem rastres de corriol, o simplement caminarem sense camí ni fites, però el terreny és obert i el traçat al cim se'ns presenta evident.
Pocs metres després d'haver deixar l'estany darrera nostre, girarem a l'esquerra i començarem a guanyar alçada sense miraments.
D'aquesta manera arribem a un gran replà i veiem enclotat a la nostra esquerra l'estany Superior de Flamisella, molt més petit.
Davant nostre tenim el pic de Marterat del que es desprèn una llarga carena en direcció S que ve a morir més o menys a on estem situats en aquest moment.
La part de la dreta d'aquesta carena es veu molt vertical, però s'intueix molt més franquejable per l'esquerra.
Primer seguirem guanyant alçada de cara a la carena per tal d'apropar-nos-hi i així arribarem a un nou replà amb alguns diminuts estanyols.
Aquí sembla que hi passa un corriol transversal que seguim una mica, fins que l'abandonem, per tal d'enfrontar-nos decididament amb els drets pendents d'herbei que ens portaran a assolir el llom de la carena.
Una vegada situats damunt el llom de la carena, el seguirem, el pendent segueix sent molt pronunciat, però sempre és d'herbei. L'estany de Flamisella es va fent petit, i la panoràmica es va obrint a nous horitzons i ja es veuen els estanys de Mariola i de Montareny.
És d'aquelles llargues pujades que a cada passa guanyes gairebé mig metre; finalment el pendent disminueix una mica i ens trobem dalt del pic de Marterat de 2666 metres.
No ha estat una pujada tècnicament difícil, però si una mica exigent pels forts pendents d'herbei que hem tingut que superar.
Malgrat ser el cim més baix de tots els que l'envolten, per la seva forma piramidal té una gran panoràmica, només tapada per l'est per la carena del pic de la Lleia al Flamisella.
Precisament aquesta carena és el proper objectiu d'aquesta excursió, però abans ens caldrà deixar el cim i baixar al coll de la Lleia, que des del cim ni tan sols es veu, només s'intueix la seva localització molts metres més avall.
Encara que a simple vista pugui semblar complicat, la baixada és molt més fàcil que la pujada. En lloc de pendents d'herbei com a la pujada, ara baixarem per una ampla tartera.
Però primer hem d'abandonar el cim i seguir la carena que s'endinsa en direcció N.
Primer deixarem a la nostra dreta dues dretes canals d'herbei que baixen a tocar del port de la Lleia, que a les males també podríem baixar-hi, però seguirem la carena una mica més, fins que entra al vessant francès.
Només entrar-hi ja es veu la tarterosa canal per la que hem de baixar sense cap mena de dificultat.
Aquesta canal és la via "normal" de pujada al cim, però és d'aquelles que millor baixar-la que pujar-la, ja que pots fer una passa amunt i dues avall, degut a la llicorella desfeta que la recobreix.
Sense cap entrebanc arribem al coll de la Lleia, pas entre la vall de Cardós i l'Arieja.
Ara empedrem la pujada al pic de la Lleia, es tracta de sortir del coll i revoltar per la dreta la mica d'aresta que hi cau i immediatament després s'ens obra una amplia coma per la que podem pujar per on ens vingui més de gust. Millor anar sempre a prop de la carena, primer arribem a un avant-cim i poc després al pic de la Lleia, un important nus de carenes i on la vista s'obre definitivament a l'est, i ens apareix als nostres peus l'estany Blanc de Guerossos amb el pic de Certascan que gairebé hi cau a sobre, al fons la pica d'Estats i una munió de cims més.
Ara farem una anada i tornada al proper pic de Flamisella, podem deixar la motxilla al cim per a recollir-la després.
Hem de seguir la planera carena que segueix a la dreta, baixant primer uns metres fins un coll. Aquest coll és el final d'una amplia coma per la que podríem baixar a l'estany Blanc.
Seguim la carena, decantats lleugerament al vessant de Flamisella fins arribar al pic de Flamisella. La fita cimera està en una cota lleugerament més baixa que el punt més alt. possiblement es degut a la gran panoràmica que es té des d'aquest punt. Tot i així, l'estany de Flamisella no es veu i has d'anar fins una cota que hi ha una mica més endavant per veure'l. La vista ara s'amplia fins tot la vall de Cardós i darrera els Besiberri apareix el massís de la Maladeta.
Ara hem de tornar al pic de la Lleia per encarar la part més complicada de l'excursió, que consisteix en superar la llarga aresta que uneix el pic de la Lleia amb el de la Collada de l'Estany Blanc o de Lasaugède.
És una aresta pràcticament plana, però entretinguda, no és difícil, però tampoc és fàcil, és qüestió d'anar trobant els millors passos per anar avançant. La majoria els trobem al mateix fil de la cresta, algunes vegades la podem estalviar baixant uns metres pel vessant de Guerossos i pràcticament cap vegada pel vessant de l'Arieja.
Hi ha alguns pasos una mica aeris, però el fil de la cresta és suficientment ampla per no tenir-hi problemes.
Durant la crestejada les vistes sobre l'estany Blanc son fantàstiques. La cresta descriu un angle de 90 graus i en aquest punt hi ha un petit bony. Podem pujar-hi seguint el fil de la cresta o revoltar-lo uns metres per sota pel vessant de Guerossos.
A partir d'aquest bony la cresta es trenca força per a seguir pel seu fil, però podem continuar avançant pel vessant de Guerossos cada vegada més fàcil.
Així arribem de nou al fil de la cresta, en la collada de l'Estany Blanc; ara tenim el cim a tocar, però un petit corriol, amb fites, entra al vessant francès i flaqueja el cim per la base, sense perdre alçada, fins arribar exactament a l'altre costat; allí deixarem el corriol i ens enfilarem per un amuntegament de grans blocs fins arribar al cim de Lasaugède o de la Collada de l'Estany Blanc.
El cim és un enorme altiplà de grans blocs amb una vista extraordinària sobre l'estany Blanc, els pics de Certascan i de Montabona (aquest aparentment a tocar, entre un i l'altre hi ha pràcticament una hora) i també sobre la cresta que acabem de recorre, vista ara des del vessant N. Si no hi ha la típica boira al vessant N, es pot veure una vasta extensió de l'Arieja, Occitània i França fins que la vista es perd a l'horitzó.
Per baixar del cim seguim caminant per l'ampla carena de grans blocs, ara completament plana, fins un punt on baixa sobtadament, en aquest punt veurem una ampla canal que ens permet anar perdent alçada; és una mica dreta, però no ens ofereix cap dificultat.
Entre el pic de Montabona i el de Lasaugède sempre que hi he passat hi ha una característica congesta de neu que aguanta tot l'any. El nostre descens ens portarà a tocar aquesta congesta paral·lela a la cresta.
Una vegada arribats a la congesta tenim l'opció de seguir baixant o remuntar la congesta per encarar la canal que puja al pic de Montabona.
Aquesta vegada l'opció és seguir baixant. No hi ha camí ni rés que s'hi assembli, però es tracta simplement d'anar baixant fins arribar a un petit replà que hi ha uns metres per sobre l'estany. Seguirem aquest replà, buscant els pocs sectors d'herbei entre la tartera i anirem decantant-nos a l'esquerra per tal començar a vorejar l'estany. L'estany permet vorejar-lo tocant l'aigua, menys els últims metres que hem de remuntar cinc o sis metres per tal de situar-nos a la sortida d'aigües de l'estany.
Aquest racó del Pirineu, per a mi, és una gran bellesa i sap greu deixar-lo, sempre ho faig de contracor. Parlant de contracor, aquest estany té forma de cor, però això s'aprecia perfectament des del pic de Certascan.+
Doncs això, a contracor hem d'abandonar l'indret; només deixar l'estany ens trobem en un nou caos de blocs de pedra, hem de seguir uns metres per la dreta, aviat començarem a veure fites que ens porten a travessar el torrent que surt de l'estany i que no es veu perquè passa per sota els blocs.
A partir d'aquí, ja tot és molt fàcil. És qüestió d'anar seguint les fites que es van decantant a l'esquerra i van perdent alçada.
Ara ja es veu el coll de Certascan i la coma que hi mena. Les fites ens porten al fons d'aquesta coma on retrobem de nou el GR que havíem abandonat a la pleta de Guerossos.
Seguirem el GR, ara ens apareixen els dos bonics i bessons estanys Blaus de Guerossos; el camí no passa pel superior i toca l'inferior just a la seva sortida d'aigües. Estem en un nou indret molt bonic. Pràcticament tota l'excursió transcorre per indrets molt bonics, però n'hi ha uns que encara ho son més.
Deixem l'estany Blau i seguim baixant, només deixar-lo veiem un nou i diminut estanyol, però que segons la llum com hi toqui permet fer unes fotografies molt boniques. Seguim baixant una estona més, fins que ens apareix l'estany Inferior de Guerossos; un nou indret molt bonic i que mereix una atenció especial.
Ens situem a l'altre costat travessant la seva sortida d'aigües.
Aquest punt és important en aquesta descripció, ja que podríem seguir el GR que segueix baixant per la dreta del torrent i arribar a la pleta de Guerossos; però degut a que hem deixat part dels patracols a l'estany de Flamisella hi hem de tornar a recollir-los.
Per això hem d'abandonar el GR i seguir a la dreta per a remuntar uns 50 ó 60 metres de desnivell, tot seguint una evident coma, fins arribar a un collet; en aquesta pujada seguim un corriol i fites; arribats al collet una lleugera baixada per un paratge molt bonic és deixarà, gairebé sense adornar-nos a la sortida d'aigües de l'estany de Flamisella.
Recollirem els patracols, si és el cas, i tornarem a la pleta de Guerossos seguint el camí de pujada.
Arribats a la pleta de Guerossos retrobem el GR ue ara j no deixarem fins arribar de nou a les bordes de Noarre.
HORARIS:
de la corba de la pista a les bordes de Noarre: 10mn
de les bordes de Noarre a creuar el torrent de Flamisella: 1h
del torrent a la pleta de Guerossos: 05mn
de la pleta de Guerossos a l'estany de Flamisella: 25mn
de l'estany de Flamisella al pic de Marterat: 1h 15mn
del pic de Marterat al coll de la Lleia: 15mn
del coll de la Lleia al pic de la Lleia: 40mn
del pic de la Lleia al de Flamisella: 10mn
del pic de Flamisella al de la Lleia: 10mn
del pic de la Lleia al de Lasaugède: 55mn
del pic de Lasaugède a l'estany Blanc: 50mn
de l'estany Blanc a la unió amb el GR: 25mn
de la unió amb el GR a l'estany Blau: 05mn
de l'estany Blau a l'estanyet Inferior de Guerossos: 25mn
de l'estanyet Inferior a l'estany de Flamisella: 20mn
de l'estany de Flamisella a la pleta de Guerossos: 20mn
de la pleta de Guerossos a les bordes de Noarre: 50mn
de les bordes de Noarre al revolt de la pista: 15mn
TOTAL: 8h 35mn.
També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
http://estanysicims.blogspot.com/2018/09/bordes-de-noarre-pics-de-marterat-2666m.html
O bé clicant aquí sota a "veure més"

View more external

mynd

Bordes de Noarre

River

Creuar el torrent de Flamisella

Krossgötum

Pleta de Guerossos

Lake

Estany de Flamisella

mynd

Vista a l'estany Superior

toppur

Pic de Marterat

Mountain framhjá

Port de la Lleia

toppur

Pic de la Lleia

toppur

Pic de Flamisella

toppur

Pic de la Collada de l'Estany Blanc ó de Lasaugède

Lake

Estany Blanc de Guerossos

Krossgötum

Unió amb el GR

Lake

Estany Blau de Guerossos

Lake

Estanyet Inferior de Guerossos. Deixar el GR per anar a l'estany de Flamisella

Mountain framhjá

Collet

5 comments

  • jaume torrens calvó 28.9.2018

    Hola Josep, bon dia. Veig que continues en plena forma. La consulta puntual de les característiques de la carena que uneix els pics de Marterat, Lleia i Flamisella fou el motiu d'anar-te a trobar al local del Centre Excursionista de Catalunya (juny 1987). Quan vaig fer l'ascensió, també en solitari (agost 1987), no vaig arribar al coll de l'estany Blanc, però en el decurs de la ruta, malgrat la presència empalagosa de moltes mosques, es va poder gaudir intensament de la bellesa de l'estany de Flamisella. Dies després, vaig accedir a la punta nord del pic de Certascan, des d'on aquest estany també es veu força bé. En el meu cas, sempre hi han coses que resten al tinter. Salut !!

  • mynd af jspdetera

    jspdetera 1.10.2018

    Bon dia Jaume Torrens Calvó. El "plena forma" deixem-ho en només "en forma" perquè l'any 1985 vaig anar del Marterat al Certascan i ara amb el Lasaugède ja m'he tingut prou. Recordo vagament aquesta conversa al CEC, concretament a la petita habitació de la Revista Muntanya. La vall de Guerossos és per a mi un dels tresors desconeguts del Pirineu. Cada any m'invento una sortida per tornar-hi. Els cims els he fet del dret i del reves, però el motiu és plantar la tenda en algun dels racons que hi ha. Aquesta vegada l'escollit ha estat l'estany de Flamisella, encara que això m'ha reportat fer una mica de volta a la tornada. Des de la punta N del Certascan es veu perfectament la forma de cor que té l'estany Blanc de Guerossos. L'estany de Flamisella queda encaixonat a la petita vall del seu nom, entre els pics de Marterat i el Flamisella. Jo estic en forma però tu "com aquell qui no vol la cosa" vas completant els camins del voltant de Castellar!

  • guidotrunas 15.10.2018

    I have followed this trail  staðfest  View more

    Hola Josep, vaig fer aquesta ruta el dissabte passat, però no del tot!!
    O sigui, em vaig saltar el cim de Flamicella i el de la part francesa, que era l últim. Desde Lleia vaig baixar directament al Estany del Blanc, perquè hi havia bastanta boira enganxada als cims i feia vent, i com anava sol vaig decidir no arriscar amb la cresta que et portava a l últim cim de la ruta, que per cert tenia molt bona pinta!!!
    En fi, una ruta molt recomenable i exigent amb un fort desnivell acumulat,però amb uns racons molt guapos! I pels amants de llocs poc transitats ideal!! Em vaig trobar només a tres persones en tot el dia.
    Gràcies Josep!!

  • mynd af jspdetera

    jspdetera 16.10.2018

    Gràcies guidotrunas pel teu comentari i valoració. Si hi ha boira millor no arriscar per les crestes. ... i les tres persones deuries trovar-les en el tram comú amb el GR, a partir de la pleta de Guerossos

  • guidotrunas 16.10.2018

    Si!! Correcte!! Me'ls vaig trobar a partir del Gr, a Guerossos!

You can or this trail