victorsanga

Moving time  8 klukkustundir 36 mínútur

Tími  einn dagur 23 klukkustundir 37 mínútur

Hnit 4687

Uploaded 3. ágúst 2020

Recorded ágúst 2020

-
-
3.277 m
1.487 m
0
6,7
13
26,84 km

Skoðað 46sinnum, niðurhalað 4 sinni

nálægt Senet, Catalunya (España)

Diuen que la bellesa de les roses la protegeixen les seves espines. Segurament el mateix deu passar amb la vall de Salenques. La seva bellesa i solitud està protegida per un llarg i dur itinerari.La ruta s'inicia just al costat de la carretera N-230 Abans de creuar el riu Salenques. Agafem el GR11 que va per la dreta del riu per un bonic bosc de faigs fins que en poc més de mitja hora arribem a un pont metàl·lic on deixem a l'esquerra el GR11 que va cap a Llauset. En aquest punt la gent desapareix. O va cap al GR11 o simplement es queda a banyar-se en un dels molts i magnífics gorgs que hi al riu.A partir d'aquest punt el camí s'enfila dret per l'esquerra del riu, entrant de ple a la vall de Salenques. El camí es un corriol molt ben fitat, que va a tocar tota l'estona al riu.Al cap d'una hora arribem on s'acaben els arbres ( primer faig i després pi negre ) cosa que en indica que estem al voltant de la cota 2.000.A partir d'aquí comença el "martiri". Un laberint de blocs de totes les mides amb vegetació entre els blocs que en molt casos amaguen autentiques trampes en les que t'hi pots deixar un turmell o una cama. Aquest laberint de blocs ens acompanyarà amb petites pauses gairebé fins el cim.Quan portem més de dues hores i mitja de camí entrem en una zona molt planera de la vall on el riu juga a amagar-se a estones i on els blocs i forats tapats per la vegetació son cada cop mes presents.Aquesta és un dels indrets més bonics de la travessa, amb uns petits bassals que fa el riu d'un color blau-verd que fa que et donin ganes de passar-hi les hores contemplant-ho i si fa calor, com va ser el nostre cas, de banyar-t'hi
Com que la nostra intenció és anar a dormir als Estanyols del Cap de la Vall, deixarem el camí de la vall i agarem un suposat cami que s'enfila a l'esquerra just en una roca punxeguda que he marcat amb un viewpoint. Aquí hem d'intentar resseguir les fites. Passem moltes estones sense veure'n ni una i de cop i volta apareixen per tots cantons i sembla que cada una d'elles et porti a un lloc diferent. En tot cas recomano seguir el més fidelment possible el track dons quan varem baixar, al voler seguir les fites de baixada en comptes del track ens vàrem ficar en un embolic.El camí que remunta a l'esquerra va per unes graonades per on baixa aigua per tot arreu. Arriben a un punt on el riu fa unes cascades i on sembla que no podrem pujar. Per un canaló a mà dreta ens enfilarem fins arribar a sobre la primera graonada. Seguint el camí per la banda esquerra del riu, saltant entre blocs i esquivant les trampes dels rododendros que amaguen el forats entre els blocs.Finalment remuntem la ultima graonada on ja veiem el "xalet" del Cap de la Vall. Arribem al primer dels llacs i allà cansats decidim acampar.El dia següent  sortim per la banda dreta dels llacs en direcció al llac superior, deixant la cascada que forma el riu que baixa de l'Estany del Cap de la Vall a l'esquerra. Seguim remuntant en diagonal en direcció W a una carena que va en sentit NE. El Pic Russell el veiem davant nostra des que em sortit de la tenda. Una vegada passem aquesta primera carena ens enfilarem cap a una carena que baixa de la Collada del Bouquetins en direcció NE i on ens creuem el GR11S.Encara que sembli evident no agafarem aquesta carena, sinó que perdrem una mica d'alçada i ens posarem a sota mateix de la cara E del Russell.A partir d'aquest punt ens anirem enfilant per entre els blocs i resseguint les poques fites que anem trobant i sobre tot el GPS.Sobre la cota 2.900 ens trobem en el punt més difícil de l'ascensió. Un parell de passos de II sup. per superar uns dels canelons que ens trobem.A partir d'aquell punt seguim grimpant, em molt de compte degut al fràgil equilibri de molts dels blocs fins arribar al cim del Russell Est cim de 3.051 m. A partir d'aquest punt anem grimpant per l'ample cresta fins arribar al cim a l'avantcim del RussellEl cim principal del Russell queda a tocar. Sinó ens volem complicar la vida, hi ha un corriol que va per la vessant SW, que fa que en10 minuts estiguem al cim principal.Decidim que la baixada la farem per la vessant de Llosàs-Vallibierna. El corriol es espectacular. Al principi baixa per unes canals força dretes en direcció NW i que haurem de desgrimpar amb molt de compte ja que la roca a estones es força descomposta.Una vegada baixades aquestes canals el corriol transcorre horitzontalment pel mig de la pared SW en direcció NW amb la vista del Tempestats que ens queda al front. Finalment una darrera canal, aquest cop més senzilla en deixa a la tartera de blocs sota la cara sud del Russell. A partir d'allà reprendrem la pràctica de saltar blocs, seguint les fites que ens porten al coll de Soler i Coll des d'on es divisen els estanys de Vallibierna. Cal no deixar les fites per poder baixar per uns pendents herboses força dretes al principi en direcció al Ibon Alto de Vallibierna.Sense arribar a l'estany seguirem les fites que porten cap al Coll deVallibierna. A mig camí deixarem les fites i girarem a l'esquerra en direcció E per dirigir-nos al Coll dels Isard. Aquí comença altre vegada el calvari de les fites. A estones desapareixen i a estones en trobes per tot arreu que no saps ben bé on et porten.  Per tant decidim seguir l'itinerari que ens sembla més lògic enmig de grans blocs i canals herboses.Per fi arribem al coll on hi trobem de nou fites que son les del GR11S.Del coll ens hem d'adreçar al l'estany del Cap de la Vall. Per això segons un dels mapes de l'Alpina que portem hem de baixar suaument cap al NE. Inicialment seguim les fites del GR11S però al no trobar cap fita ni rastre de camí que baixi cap a l'estany, decidim tirar per dret baixant una vegada més entre blocs fins que prop de l'estany trobem de nou fites que ens porten cap a l'extrem de l'estany. Seguint les fites, que aquesta vegada sí que estan ben properes, baixem de nou als Estanyols del Cap de la.Vall.A partir d'aquest punt seguim l'itinerari de pujada fins arribar al cotxe.
El cert es que l'ascensió és molt bonica. Bellesa, soledat, a  estones espectacular i no massa difícil. Això si, molt dura per fer-la en un sol dia, dons ja no sols es el desnivell acumulat ( 2.300 m ) i les 16 hores d'itinerari, sino el fet de passar-te més de mig itinerari saltant de bloc en bloc. Val la pena fer-la en un parell de dies per gaudir de la vall.
També faré menció dels planells de l'Alpina. Nosaltres en portàvem un parell d'escales diferents. Cada mapa tenia camins diferents i a sobre les fites que haurien d'ajudar, el que feien era enredar.
En definitiva una ascensió molt i molt recomanable i sobre tot seguiu el track com varem fer nosaltres seguint el track d'en Josep de Tera.
Mynd

Trencall cap els Estany de la Vall

Athugasemdir

    You can or this trail