Hnit 148

Uploaded 7. september 2016

Recorded september 2016

-
-
167 m
37 m
0
2,6
5,1
10,25 km

Skoðað 1393sinnum, niðurhalað 31 sinni

nálægt Sagrada Família, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme (1.2) Modernisme imprescindible al voltant del centre de Barcelona




Aquesta proposta de recorregut constitueix la segona de les set jornades en què s’ha dividit l’itinerari Rutes del Modernisme (1.0) Barcelona


L’itinerari
La capital de Catalunya, ja aleshores gran ciutat i un dels focus europeus de cultura, presenta el conjunt d’obres del Modernisme català més important, tant en qualitat com en quantitat. Les edificacions d’aquest estil coincidiren amb un moment de creixement econòmic i d’expansió urbanística protagonitzat per una alta burgesia culta, impulsora de les arts i amb voluntat de deixar l’empremta de la seva prosperitat també en el paisatge urbà.

La rehabilitació d’aquest patrimoni arquitectònic, realitzada amb encert i sensibilitat, impulsada per un programa municipal d’ajuts, ha fet sorgir a la contemplació edificis i elements que abans passaven desapercebuts. Amb aquesta recuperació, Barcelona s’aferma com una ciutat modernista per excel·lència, especialment a l’Eixample, la zona d’expansió de l’antiga ciutat emmurallada, dissenyada per l’enginyer lldefons Cerdà a partir del 1860 —seguint una xarxa regular de carrers paral·lels i perpendiculars a la mar, amb illes de cases octogonals per supressió dels angles—, model avançat i original de planificació urbanística.

Visitar les obres del Modernisme barceloní és també, i sobretot, passejar, descobrir i deixar-se seduir per una ciutat plena de vida, que segueix incorporant les tendències de cultura, d’art i de disseny més noves als seus carrers. La Barcelona modernista és un dels llegats importants que ha sabut conservar la ciutat bimil·lenària.

A l’extrem N de l’Eixample es destaquen les obres mestres de Gaudí i de Domènech i Montaner, el famosíssim temple de la Sagrada Família i el conjunt de pavellons de l’Hospital de Sant Pau, units per l’avinguda de Gaudí, amb els fanals de Falqués.

De l’arquitecte reusenc cal destacar també el projecte de ciutat-jardí, limitat després a parc urbà, conegut com a Park Güell, l’obra de Gaudí que resumeix millor que cap altra la modernitat plàstica del moviment, la seva riquesa simbòlica, en un conjunt de forta dimensió urbanística.

La Sagrada Família Antoni Gaudí (pl. de la Sagrada Família). Temple expiatori, I’obra més coneguda de Gaudí, símbol de Barcelona i del Modernisme, en el qual l’arquitecte treballà tota la vida (els darrers anys amb dedicació exclusiva i vivint a peu d’obra) i que deixà inacabat. Iniciat en convencional estil neogòtic el 1882 per F. de P. Villar y Lozano, Gaudí se’n féu càrrec el 1883 i projectà —sobre la cripta ja començada i perfeccionant-lo contínuament fins a la seva mort— un temple grandiós on aplicà tot el seu saber arquitectònic: simbolisme (preveu dotze torres per als apòstols, quatre més per als evangelistes, una altra per a la Mare de Déu i la més alta —de 170 m d’alçada— que simbolitza Jesucrist, mentre que cada finestra, columna, etc. es relaciona amb sants, institucions o misteris de la fe catòlica); integració de l’estructura des del fonament fins a la cúspide (arcs parabòlics sense necessitat de contraforts) i decoració fortament naturalista (figures emmotllades del natural, reproducció en pedra de núvols, caramulls de gel, etc.). Les úniques parts construïdes directament per Gaudí foren l’absis i la façana del Naixement, amb la narració dels primers anys de la vida de Jesús, i les seves torres campanar. La polèmica continuació de les obres, a partir del 1952, basada en dibuixos i maquetes salvats de la destrucció de la Guerra Civil del 1936-39, a més de diverses torres, ha cobert els darrers anys la nau central i es pot veure el bosc de columnes inclinades projectades per Gaudí inspirant-se en la natura. La nova façana de la Passió és obra l’escultor Josep M. Subirachs. Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco.

Museu del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Annex al temple, conté maquetes, plànols i altres documents gràfics útils per conèixer el procés de construcció i característiques d’aquesta singular obra.

Fanals de l’avinguda Gaudí Pere Falquès. Restaurats, tenen una base en forma d’obelisc de pedra i coronament de ferro color grana, són obra igualment de vers 1900.

Hospital de Sant Pau Lluís Domènec i Montaner (av. Gaudí). Conjunt hospitalari en pavellons projectat per Domènech el 1902; en 1912-30 dirigí les obres el seu fill Pere Domènech i Roura. El pavelló d’accés, coronat per una esvelta torre, té una estructura de maó vist que domina tot el conjunt, enriquida amb mosaics de tema històric o capitells i mènsules de pedra en forma d’àngels, sintètica obra juvenil de l’escultor Pau Gargallo; s’hi destaca també la gran escala i els sostres, de reminiscències islàmiques. Els pavellons destinats a distintes especialitats mèdiques estan voltants de jardins, i es troben tots connectats a través de passatges subterranis. Es pot visitar parcialment. Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco. Centre de la Ruta del Modernisme.

Park Güell Antoni Gaudí (Olot, s/n). Concebut com a ciutat-jardí pel banquer Eusebi Güell —iniciativa que no reeixí—, Gaudí només en construí la infrastructura (camins, accessos, gran plaça) en 1900-14; des del 1922 és parc municipal. S’integra en la natura mitjançant viaductes, murs de contenció i ús naturalista de la pedra; la decoració ceràmica, on tingué un paper destacat J. M. Jujol, és present arreu: al famós banc ondulat, al sostre de la sala de 86 columnes (projectada com a mercat de la urbanització), al gran drac escultòric que domina l’escala principal, i significa una utilització genial del trencadís, amb resultats que s’anticipen al collage i a la pintura abstracta. Museu Gaudí. Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco.

Casa-museu Gaudí. Francesc Berenguer. Torre dins el Park Güell (Olot, s/n) un dels dos únics estatges construïts de la projectada urbanització, obra de Francesc Berenguer, on visqué Gaudí des del 1906 fins al 1926. Estatja una interessant col·lecció de mobiliari dissenyat per Gaudí per al Palau Güell i per a les cases Calvet i Batlló, i un bon conjunt d’obres de deixebles de Gaudí, com mobles d’Aleix Clapés o esbossos d’escultura com Els degenerats de Carles Mani, dibuixos de J.M. Jujol, etc., així com també records personals de Gaudí.

Casa Vicens Antoni Gaudí (Carolines, 22). Una de les primeres obres de Gaudí (1883-88), torre residencial amb jocs geomètrics de maó i aplicacions ceràmiques que recrea l’aire de l’arquitectura islàmica. Remarcable reixa de ferro basada en la planta de margalló. Ampliada en 1925-26, perdé el magnífic jardí que l’envoltava. Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco.

Convent de les Teresianes Antoni Gaudí (Ganduxer, 85). Col·legi de religioses que Gaudí ultimà (1888-89). La seva intervenció donà al conjunt el seu perfil emmerletat i altres elements d’interès com els arcs parabòlics i la reixa d’entrada.

Pavellons Güell Antoni Gaudí (Av. de Pedralbes). Cavallerisses i picador d’una antiga finca dels Güell on Gaudí, influït encara per l’arquitectura oriental (1884-87), en dóna una visió personal a les voltes i la cúpula. Amb la voluntat de fer del jardí una metàfora del mitològic Hort de les Hespèrides, custodia la gran reixa d’entrada un drac de ferro forjat. Centre de la Ruta del Modernisme.



[ES] Rutas del Modernismo (1.2) Modernismo imprescindible alrededor del centro de Barcelona




Esta propuesta de recorrido constituye la segunda de las siete jornadas en que se ha dividido el itinerario Rutas del Modernismo (1.0) Barcelona

El itinerario
La capital de Cataluña, ya entonces ciudad y uno de los focos europeos de cultura, presenta el conjunto de obras del Modernismo catalán más importante, tanto en calidad como en cantidad. Las edificaciones de este estilo coincidieron con una época de crecimiento económico y de expansión urbanística, protagonizada por una alta burguesía culta, impulsora de las artes y con una voluntad de dejar la huella de su prosperidad en el paisaje urbano.

La rehabilitación de este patrimonio arquitectónico, realizada con acierto y sensibilidad e impulsada por un programa municipal de ayudas, ha hecho surgir a la vista edificios y elementos que antes pasaban desapercibidos. Con esta recuperación, Barcelona se ratifica como una ciudad modernista por excelencia, especialmente en el Eixample, la zona de expansión de la antigua ciudad amurallada, diseñada por el ingeniero lldefons Cerdà a partir de 1860 (siguiendo una red regular de calles paralelas y perpendiculares al mar, con manzanas de casas octogonales por supresión de los ángulos), modelo avanzado y original de planificación urbanística.

Visitar las obras modernistas barcelonesas es sobre todo pasear, descubrir y dejarse seducir por una ciudad llena de vida que sigue incorporando las tendencias culturales, artísticas y de diseño más avanzadas en sus calles. La Barcelona modernista es uno de los legados importantes que ha sabido conservar la ciudad bimilenaria.

En el extremo N del Eixample destacan las obras maestras de Gaudí y Domènech i Montaner: el famosísimo templo de la Sagrada Família y el conjunto de pabellones del Hospital de Sant Pau, unidas por la avenida de Gaudí, con farolas de Falqués.

Del arquitecto reusense también es digno de mencionar el proyecto de ciudad-jardín, limitado posteriormente a parque urbano, conocido bajo el nombre de Park Güell, obra de Gaudí que resume mejor que cualquier otra la modernidad plástica del movimiento, su riqueza simbólica, en un conjunto de fuerte dimensión urbanística.

La Sagrada Família Antoni Gaudí (Pl. de la Sagrada Família). Templo expiatorio, la obra más conocida de Gaudí, símbolo de Barcelona y del Modernismo, en la que el arquitecto trabajó toda su vida (los últimos años con dedicación exclusiva y viviendo a pie de obra) y que dejó inacabada. Iniciada en convencional estilo neogótico en 1882 por F. de P. Villar y Lozano, Gaudí se hizo cargo de la obra en 1883 y proyectó, sobre la cripta ya iniciada, perfeccionándolo continuamente hasta su muerte, un templo grandioso donde aplicó todo su saber arquitectónico: simbolismo (prevé doce torres para los apóstoles, cuatro más para los evangelistas, otra que simboliza a la Virgen y la más alta —de 170 m de altura— a Jesucristo, mientras que cada ventana, columna, etc., se relaciona con los santos, instituciones o misterios de la fe católica); integración de la estructura desde los cimientos hasta la cúspide (arcos parabólicos sin necesidad de contrafuertes) y decoración netamente naturalista (figuras moldeadas del natural, reproducción en piedra de nubes, carámbanos de hielo, etc.). La única parte construida directamente por Gaudí fue el ábside y la fachada del Nacimiento, con la narración de los primeros años de la vida de Jesús, y las torres-campanario. La polémica continuación de las obras a partir de 1952, que se basa en los dibujos y maquetas salvados de la destrucción de la Guerra Civil de 1936-39, ha cubierto en los últimos años, además de varias torres, la nave central y puede verse el bosque de columnas inclinadas proyectadas por Gaudí inspirándose en la naturaleza. La nueva fachada de la Pasión es obra del escultor Josep M. Subirachs. Patrimonio de la Humanidad según la Unesco.

Museu del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Anejo al templo, contiene maquetas, planos y demás documentos gráficos necesarios para conocer el proceso de construcción y características de esta singular obra.

Farolas de la Av. Gaudí. Pere Falquès. Restauradas, tienen una base en forma de obelisco de piedra y remate de hierro color grana. Son aproximadamente de 1900.

Hospital de Sant Pau Lluís Domènech i Montaner (Av. de Gaudí). Conjunto hospitalario en pabellones proyectado en 1902. De 1912 a 1930 dirigió las obras su hijo Pere Domènech i Roura. El pabellón de entrada, coronado por una esbelta torre, tiene una estructura de ladrillo (obra vista) que domina todo el conjunto, enriquecida con mosaicos de tema histórico o capiteles y ménsulas de piedra en forma de ángeles, sintética obra juvenil del escultor Pau Gargallo. Merece destacar la gran escalera y el techo de reminiscencias islámicas. Los pabellones destinados a las distintas especialidades médicas están rodeados de jardines y conectados a través de pasajes subterráneos. Puede visitarse parcialmente. Patrimonio de la Humanidad según la Unesco. Centro de la Ruta del Modernismo.

Park Güell Antoni Gaudí (Calle de Olot, s/n). Pensado como ciudad-jardín por el banquero Eusebi Güell —iniciativa que no tuvo éxito—, Gaudí construyó únicamente la infraestructura (caminos, accesos, gran plaza), en 1900-14; desde 1922 es parque municipal. Se integra en la naturaleza por medio de viaductos, muros de contención y utilización naturalista de la piedra. La decoración cerámica, donde tuvo un destacado papel J.M. Jujol, se encuentra por doquier: en el famoso banco ondulado, en el techo de la sala de 86 columnas (proyectado como mercado de la urbanización), en el gran dragón escultórico que preside la escalera principal y significa una utilización genial del trencadís, con resultados que se anticipan al collage y a la pintura abstracta. Museo Gaudí. Patrimonio de la Humanidad según la Unesco.

Casa-Museu Gaudí. Francesc Berenguer. Torre situada en el recinto del Park Güell (Olot, s/n), obra de Francesc Berenguer, donde Gaudí vivió en 1906-1926. Contiene una interesante colección de mobiliario diseñado por Gaudí para el Palacio Güell y para las casas Calvet y Batlló, obras de discípulos de Gaudí, como muebles de Aleix Clapés o bocetos de esculturas como Els degenerats de Carles Mani, dibujos de J.M. Jujol, así como recuerdos personales de Gaudí.

Casa Vicens Antoni Gaudí (Les Carolines, 22). Una de las primeras obras de Gaudí (1883-88), torre residencial con juegos geométricos de ladrillo y aplicaciones cerámicas que recuerdan un tanto a la arquitectura islámica. Interesante reja de hierro basada en la planta del palmito. Ampliada en 1925-26, perdió el magnífico jardín que la rodeaba. Patrimonio de la Humanidad según la Unesco.

Convento de las Teresianas Antoni Gaudí (Ganduxer, 85). Colegio de religiosas que Gaudí ultimó (1888-89). Su intervención dio al conjunto el perfil almenado que lo caracteriza y otros elementos de interés como los arcos parabólicos y la reja de entrada.

Pabellones Güell Antoni Gaudí (Av. de Pedralbes). Caballerizas y picador de una antigua finca de los Güell donde Gaudí, influido todavía por la arquitectura oriental (1884-87), da una visión personal en las bóvedas y cúpula. Con la voluntad de hacer del jardín una metáfora del mitológico Jardín de las Hespérides, custodia la gran reja de entrada un dragón de hierro forjado. Centro de la Ruta del Modernismo.



[GB] Modernism Art Nouveau in Catalonia (1.2) Must-see Modernism around the centre of Barcelona




This proposed trail corresponds to the second of the four-day plan into which the route has been divided itinerario Modernism Art Nouveau in Catalonia (1.0) Barcelona

The itinerary
In Modernist days the Catalan capital was already a major city at the forefront of European culture. Its heritage of Catalan Modernist works is unparalleled in both quality and quantity. Modernist buildings belong to an age of economic and urban expansion in which a cultivated upper class engaged in sponsorship of the arts and strove to leave the mark of its prosperity on the face of the city.

Modernist buildings have been tastefully renovated through a programme of municipal grants which has brought to light buildings and other features that previously went unnoticed, thus confirming Barcelona’s status as the Modernist city par excellence. Of special interest is the Eixample district, planned from 1860 onwards by the engineer Ildefons Cerdà outside the old walled city. In this advanced and original model of city planning, the streets run parallel or at right angles to the sea, forming eight-sided blocks with chamfered corners.
The way to discover Modernist Barcelona is to stroll about the streets, allowing oneself to be captivated by this city brimming with vitality which continues in our own times to assimilate the very latest trends in culture, art and design. Modernism is one of the key features of the two-thousand-year-old heritage that Barcelona has succeeded in preserving.

The northernmost sector of the Eixample includes just two masterpieces: Gaudí’s world-famous “Sagrada Família” church and the set of pavilions which make up the Hospital de Sant Pau by Domènech i Montaner. Between them runs Avinguda de Gaudí with street lamps by Falqués.

Another noteworthy feature is Gaudí’s Park Güell, planned originally as a garden city, which in the end became a park. Part of an overall project with clear city-planning overtones, the Park Güell represents, better than any other work, the modernity of the movement in plastic arts terms and its symbolic richness.

La Sagrada Família Antoni Gaudí (Pl. de la Sagrada Família). Expiatory church, Gaudí’s best known work, symbol of Barcelona and Modernism. Gaudí worked on it throughout his life, full time during his last years when he lived on the site. Left unfinished at his death. Begun (1882) in conventional neo-Gothic style by F. de P. Villar y Lozano. In 1883 Gaudí took over, drawing up plans (constantly updated over the years) for a grandiose church to be built over the partly finished crypt. In it all the facets of his architectural knowledge were put to use: Symbolism (12 towers for the apostles, 4 more for the evangelists, another for the Virgin, while the largest –170 m high– symbolizes Christ, and each window, column, etc., is related to a saint, institution or mystery of the Catholic faith); integration of the structure from the foundations to the highest point (parabolic arches requiring no buttresses); and clearly naturalist decoration (figures moulded from nature, stone reproductions of clouds, piles of ice, and so on). Only the apse, the Nativity façade, relating the birth and childhood of Christ, and the bell towers above it were actually built by Gaudí. Work was restarted in 1952, amid controversy, on the basis of drawings and models saved from destruction during the Civil War (1936-39). Several more towers have been erected, the nave has been roofed over in recent years and the forest of leaning columns for which Gaudí drew inspiration from nature is now visible. The recent Passion Façade is the work of sculptor Josep Maria Subirachs.Classified as World Heritage by UNESCO.

Museu del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Adjoining the church. Contains models, plans and other graphic materials which throw light on the characteristics and construction process of this unique building.

Street lights on the Avinguda Gaudí (c. 1900). Restored. Obelisk-shaped stone base surmounted by maroon coloured iron.

Hospital de Sant Pau Lluís Domènech i Montaner (Av. de Gaudí). Hospital complex comprising several pavilions planned by Domènech in 1902. From 1912 to 1930 Domènech’s son, Pere Domènech i Roura, directed the work. The whole complex is dominated by the entrance pavilion, surmounted by a slender tower, with a brick structure adorned by mosaics depicting historical subjects, stone capitals and mensulas in the shape of angels (an early but characteristic work of the sculptor Pau Gargallo). Remarkable wide stairway and ceiling with Islamic overtones. The other pavilions, housing different medical specialities, are surrounded by gardens and connected by underground passages. Some parts are open to visitors. Classified as World Heritage by UNESCO. Centre of the Modernisme Route.

Park Güell Antoni Gaudí (Calle de Olot, s/n). Designed as part of an unsuccessful project for a garden city on the initiative of the banker Eusebi Güell. Gaudí built only the infrastructure (paths, entrances, large square; 1900-14). A public park since 1922. The viaducts, retaining walls and naturalistic use of stone make it blend into its natural setting. Decorative ceramics, mostly the work of J.M. Jujol, are everywhere: famous undulating bench, ceiling of the 86-column hall (intended as the market), great dragon sculpture presiding over the main staircase. The results of this brilliant use of trencadís oreshadows collage and abstract painting. Museu Gaudí. Classified as World Heritage by UNESCO.

Casa-Museu Gaudí. House by Francesc Berenguer in the Park Güell (Carrer Olot, s/n), one of the only two in the garden city which were ever built. Gaudí lived here from 1906 to 1926. Interesting collection of furniture designed by Gaudí for the Palau Güell, Casa Calvet and Casa Batlló, many works by disciples of Gaudí (furniture by Aleix Clapés, sketches for sculptures such as Carles Mani’s Els degenerats, and drawings by J. M. Jujol). Also personal possessions of Gaudí’s.

Casa Vicens Antoni Gaudí (Les Carolines, 22). One of Gaudí’s first works (1883-88). House with geometrical designs in brickwork and ceramics which recreate an impression of Islamic architecture. Interesting ironwork with dwarf fan palm patterns. Enlarged in 1925-6, it lost its former magnificent garden. Classified as World Heritage by UNESCO.

Convent de les Teresianes Antoni Gaudí (Ganduxer, 85). Gaudí put the finishing touches (1888-89) to this convent: distinctive crenellated outline and other interesting features such as the parabolic arches and iron gate.

Pavellons Güell (Avinguda de Pedralbes). Stables and riding school (1884-87) belonging to a former property of the Güell family. Though oriental influences are still visible, Gaudí interprets them in a personal way in the vault and cupola. With the object of making the garden into a metaphor of the mythological Garden of the Hesperides, an impressive wrought iron dragon guards the large main gate. Centre for the Ruta del Modernisme.




Font: Generalitat de Catalunya, desembre 2015

Sagrada Família
Museu del Temple expiatori de la Sagrada Familía
Fanals de l'Avinguda Gaudí
Hospital de Sant Pau
Park Güell
Casa-Museu Gaudí
Casa Vicens
Convent de les Teresianes
Pavellons Güell

Athugasemdir

    You can or this trail