-
-
3.360 m
1.679 m
0
17
34
68,31 km

Skoðað 363sinnum, niðurhalað 2 sinni

nálægt Samnaun, Chantun Grischun (Switzerland)

Travessa de la Silvretta amb esquís

Aquesta clàsica travessa la varem fer en 6 dies sortint d'Ishgl i arribant a Galtur passant per els refugis de Heidelberg Hutte, Jamal Hutte, Weisbaner Hutte i el Silvretta Hutte.
Tenint en compte que el temps era bo varem aprofitar per fer un cim a cada etapa.

Etapa 1

La primera etapa es d'escalfament. Agafem el forfait de l'estació d'Ishgl. El dia es molt dolent i no para de nevar. La visibilitat també es molt dolenta i hi ha moments que no veiem mes enllà de 5 metres.
Tot i que el telefèric que puja al Pic de la Val Gronda (2812 m) indiquen que esta tancat, la veritat es que si que està funcionant. El funicular ens deixa pràcticament dalt del cim. Sortim i no veiem 5 metres més enllà del nas.
Per sort entre el GPS i els pals que estan clavats a la neu ens guien fins arribar al refugi Heidelberg Hutte a (2264 m) metres.
Si el funicular de la Val Gronda no hagués funcionat haguéssim sortit de l'estació inferior del telecadira E4 ( Gampenalp 1990 m ) i d'allà iniciar la ruta per una pista que arriba al refugi.
Aquest refugi es gran i disposa de sabatilles. Es menja correctament. Disposa de fitxes per les dutxes. 2 euros son 3 minuts de dutxa

Etapa 2

El dia s'aixeca esplèndid. Les prediccions meteorològiques sembla que es compleixen.
Sortim del refugi pel fons de la vall en direcció sud. La pujada es suau i progressiva. Deixem a la nostra dreta la traça que va cap el coll del Zahnjoch i seguim en direcció S-SW fins arribar al coll ( el Breite Krone ens queda a l'esquerra )
A la nostre esquerra queda l'objectiu del dia, el Breite Krone 3079 m. Remuntem amb esquis fins a uns 50 metres del cim, fins on ens deixen les pedres.
La baixada del cim es esplèndida degut a la bona capa de neu pols que va caure el dia anterior.
Una vegada arribem al coll, de nou posem pells per fer una breu remuntada i arribar al coll del KronenJoch que ens obre la llarga vall que es portarà al Jamtal Hutte.
Magnifica baixada amb neu pols, que ha començat a encrostar-se una mica i arribant al refugi ja està una mica transformada.
El Jamtal Hutte es potser el refugi mes gran de l'itinerari. Heu de tenir en compte que no son gens amables. A part millor que et portis les sabatilles de casa perquè aquí no n'hi ha per tothom. A sobre les dutxes estan molt restringides.

Etapa 3

Aquesta ascensió realment no formaria part de la travessa. Aprofitem que estem al refugi per anar a fer el Augustenspitze Sud 3.225 m.
Sortim del refugi en direcció S en una forta pujada que ens fa fer les primeres voltes maries de la travessa. Una vegada em guanyat alçada seguim en direcció S en unes suaus diagonals que ens fan guanyar alçada de forma còmode i progressiva.
Quan arribem a la gelera de Chalausfermer girem cap al SE per situar-nos sobre la gelera. Aquest troç es força dret i ens obliga a fer bon grapat de llaçades. Poc abans d'arribar al coll de la Fuorcla de Chalaus ens traiem els esquis dons les pedres tornen a fer acte de presencia
El coll ens deixa a la vista la gelera de Chalaus al SE i el Augustenspitze Sud cap al E.
Traiem pells i perdem al voltant de 100 m per situar-nos al peu de la pala que baixa dels dos Augustenspitze.
Després d'unes quantes llaçades arribem a l'aresta on ens traiem el esquis per arribar caminant al cim del Augustenspitze Sud ( 3225 m )
Posem pells i comencem els descens per una magnifica pala amb una neu un pel encrostada però que es deixa dominar perfectament i fins a situar-nos de nou a sota el coll de la Fuorcla de Chalaus.
Allà posem pells i remuntem de nou al coll.
Ens traiem pells i baixem uns metres amb els esquis a les mans degut a que hi ha massa rocs.
El descens es fantàstic per una neu pols una mica encrostada i que a mida que anem baixant es va transformat, però que ens tots els casos ens permet xalar d'allò mes.
Per baixar no seguim el mateix camí de baixada ja que preferim acabar de "petar" les pales que baixen al fons de la vall.
Quant estem a prop d'arribar al fons de la vall comencem una llarga diagonal per una mitja ladera que ens portarà fins el mateix refugi.

Etapa 4

Aquesta etapa, junt amb la propera considero que son les mes maques.
Aquesta vegada sortim del refugi també en direcció S però primer en suau descens fins el fons de la vall.
A partir d'allà comencem uns suaus pendents per enfilar-nos a sobre de la gelera de Jamtalferner per la seva banda E.
Quan estem prop del coll del UrezzasJoch girem completament a l'W per arribar al coll del JamtamJoch. Remuntem amb el esquis fins a pocs metres del cim de JamtalSpitze ( 3.155 m ) on arribem a peu.
El descens de nou fins els coll es amb una neu pols magnifica. A la part final de la pala fem un bon schuss per situar-nos el mes a prop possible del coll que ens portarà a la part superior-occidental de la gelera del Jamtalferner.
Posem pells i després d'uns 50 m ens traiem els esquis. Travessem un pas delicat ( segons en quines condicions de neu/gel pot ser necessària una corda per assegurar ) i arribem al collet.
La baixada del collet cap a la gelera es força dreta, especialment el primer tram. Per això muntem un rapel d'un 30-40 m. que ens porta fins on comença a la neu i d'on es tornem a calçar el esquis.
Des d'aquest punt ens llancem en schuss en direcció W per intentar arribar al coll del Ochsenschatte ( 2.977 m ) sense tenir que remar. Si baixem massa o no ens embalem amb el schuss es possible que tinguem que posar pells per remontar.
Una vegada al coll del Ochsenschatte comencem el descens cap al refugi Wiesbadenwr Hutte. Com que ja porten 3 dies de sol, la neu a les parts mes baixes de la vall ja anat trasformant. Però aquesta neu primavera ens permet seguir xalant d'allò mes. A mes com que les pales son amplissimes permet que cada esquiador deixi la seva empremta a un troç de neu verge.
Finalment arribem al refugi del Wiesbadener Hutte on només arribar ens reben amb una bona cervessa i un kaiserdessert ( postres de l'emperador ) que estaven deliciosos.
La vista des d'aquest refugi es senzillament impressionant, amb les barreres de seracs que cauen de la gelera del Ochsentaler i el Piz Buin al fons.
Aquest refugi també es bastant gran, encara que no tant com els altres, però si que son infinitament mes amables. Hi han sabatilles i ets pots dutxar posant monedes d'1 euro.

Etapa 5

Aquest es el dia mes espectacular bàsicament perquè pujarem al pic mes emblemàtic de la zona. El Piz Buin
Sortim del refugi en baixada per anar a passar sota les barreres de seracs. Ens enfilem a la gelera per la part dreta fens unes voltes maries no excesivament forçades.
Una vegada a sobre gelera s'obre una immensa planúria que queda tancada per la seva banda mes Oriental pel Piz Buin i els pics que l'envolten.
Per una suau pendent, atravessem tota la part superior de la gelera fins al coll de Piz Buin.
Allà traiem esquis, posem grampons, agafem piolet i comencem a remuntar. Els primers 100 m son drets però no presenten cap dificultat. El 50-70 m de mitat de l'ascenció son per una aresta i un diedre rocos que fa que ens tinguem que encordar per evitar un susto.
Els darrers 100 m. tornen a ser drets, però per neu. Ja no hi ha roca. Aquí ja no fa falta encordar-se si no es vol.
La baixada es per el mateix camí, encara que alguns fan una variant muntant un ràpel d'uns 30 m.per evitar la zona rocosa més delicada.
Arribats al coll posem els esquis y ens llencem amb schuss totalment a l'W per arribar el mes a prop del coll de la Fuorcla dal Cunfim (3.043 m ). A sota del coll ens posem pells i remuntem uns 50-70 m fins arribar al mateix.
Allà traiem pells i baixem uns 100 m per la gelera de la Cudera i a continuació girem en diagonal en direcció NW per anar a agafar l'immens coll del Silvrettapass. Com que amb el schus no n'hi ha prou, tornem a posar pells per arribar al coll i des d'on es divisa tota la gelera de la Silvretta.
Traiem pells e iniciem un altre descens per emmarcar. Immenses i suaus pales de neu una mica primavera que fan que cadascú pugui anant petant pales.
El refugi de la Silvretta a diferència dels altres no es veu fins que hi ets a tocar.
Recomanable anar baixant per la banda dreta de la gelera a tocar del Silvrettahorn i del coll de la Rote Furka per on passarem el dia següent
Veurem que estem a prop del refugi perquè trobarem unes fites gegantines

El refugi del Silvrettahutte es el mes petit i el mes acollidor de tots. També son molt amables. Es menja be, encara que l'esmorzar es justet.

Etapa 6

Es el dia del retorn. Sortim aviat del refugi. Remuntem per el mateix lloc que el dia anterior varem baixar fins a posar-nos a sota del coll de la Rote Furka. Remuntem la dreta pala amb grampons. Aquella hora del matí estava tant glaçada que era la manera de pujar mes còmode. Arribem al coll amb una vista impressionant de la vall del Klostertaler. Calcem esquis i comencem un llarg descens. El primer troç es dret i la neu està una mica pesadota i no ens deixa maniobrar massa be. Però a la poca estona la vall s'obre i per unes suaus pendents i unes llarges diagonals de neu dura arribem al pantà de la Silvretta.
Posem pells per atravessar-lo per la banda dreta fins a la mateixa presa on comencen unes pistes d'esquí de fons.
Allà traiem pells i ens llancem amb schuss per les pistes d'esqui de fons amb l'objectiu de remar el menys possible.
Finalment arribem al poble de Wirl que està a tocar de Galtur i donem per acabada la travessa somiada

Athugasemdir

    You can or this trail